La Biblioteca Maria Malla compleix 15 anys i estrena logotip

· La proposta de David Riera ha estat la guanyadora del concurs d’idees que ha comptat amb 9 participants.

La Biblioteca Municipal Maria Malla, de Castellbell i el Vilar, ja disposa de logotip. La proposta de David Riera, ha resultat vencedora en el marc del concurs d’idees convocat per escollir una nova imatge de l’equipament. El concurs ha comptat amb un total de 9 participants i el jurat s’ha decantat per l’obra de David Riera, mentre que Francesc Riera ha estat finalista.

Logotip

El logotip està format per les dues inicials (Maria Malla) integrades damunt d’un llibre, que es representa de manera esquemàtica. L’Ajuntament de Castellbell i el Vilar vol agraïr la participació de tots els aspirants que han pres part del concurs. El jurat ha estat format per l’alcaldessa, Montserrat Badia, el Tècnic de Cultura de l’Ajuntament, Andreu Gost, les bibliotecàries Ma Josep Caldas i Anna Caballero i el professor Sascha Hohnhaussen.

Qui era Maria Malla? .

Maria Malla Fàbregas: El 2 de maig de 1918 neix a Alguaire (Segrià, Catalunya) la militant anarquista i anarco-sindicalista, escriptora i poeta, Maria Malla Fàbregas, també coneguda com Malla Rosell o Mariposilla. Quan tenia 1 any, la seva família s’instal·la a Castellbell i el Vilar i ja de petita mostrà dots creatives (llegia als 3 anys, escrivia poesies amb sis, etc.), estudiant en un col·legi de monges i a l’escola pública. En l’adolescència, aprengué l’ofici de perruquera i visqué amb uns familiars anarquistes a Lleida, que la introduïren en el pensament llibertari. De nou a Castellbell i el Vilar, va entrar a treballar en una filatura i s’afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT). Quan esclatà la guerra civil, milità en les acabades de crear, les Joventuts Llibertàries de la vila, exercint càrrecs orgànics (secretària, tresorera i bibliotecària) i formà part del Comitè de Fàbrica, ara col·lectivitzada.

Maria Malla en la seva època de joventut

Amb el triomf del franquisme, patí un any de vexacions i hagué de passar força temps fins que pogué reintegrar-se en el seu treball a la fàbrica tèxtil. En 1947, aconseguí passar a França i reunir-se amb qui seria la seva parella sentimental , el també anarquista, Climent Rosell, (el seu autèntic nom era Climent Pujol Escalè), a Trensac (Aquitània, Occitània). Més tard, la parella es traslladà a Hortin, durant els anys 60 a Drancy, a Blanc-Mesnil i a Pré Saint-Gervais, i ja jubilada, a Orleans i a La Chapelle-Saint-Mesmin. En morir Franco, hi passà cada estiu al Baix Vilar, a Castellbell i el Vilar, fins que aconseguí, al 1991, crear una biblioteca popular, que a partir de 2000 porta el seu nom.

Gran lectora, apassionada del teatre «com a dramaturga i com a actriu» i des de la joventut escriptora, tant en català com en castellà, poeta sobretot, però també prosista. Va col·laborar en nombroses publicacions, com ara: