by 
Text i Fotos: Lilian
La gent gran són part de la nostra història, són els nostres avis, els nostres pares, els nostres éssers estimats..Moltes persones grans viuen soles, no tenen a ningú o simplement s’aïllen perquè creuen que ningú els entèn.
Posem un exemple: a Barcelona, al Barri del Carmel, hi ha un grup de voluntaris que es dediquen a anar a casa d’aquestes persones per fer-los companyia i llegir-los un llibre; no és molt, però és un començament. Lògicament, cada poble, té el seu casal, té el seu centre de gent gran…
Amb això que vull dir? Moltes persones grans viuen en residències, on normalment, els 80% dels casos, els fills no van a visitar-los, quedant-se sols i desemparats amb l’únic afecte que els puguin donar, els cuidadors del centre, altres caminen pel carrer sense rumb fix, sols i desemparats, sense un sostre, sense un llit on descansar; la solitud i l’abandó acompanya aquestes persones però vulgui déu que mai oblidem que els nostres avis no només són el nostre passat, també són el nostre present, la nostra realitat i el nostre futur. Cuidem-los, donem-li’s amor, carinyo, abans que sigui massa tard, i es converteixin només en un simple record.
