by El passat 5 de febrer es va fer la tercera trobada del programa “Debats Educatius”. A aquesta trobada van assistir 12 persones de diferents àmbits, interessades en el tema de l’educació, entre les quals hi havia professionals i persones del grup de famílies. Després es va a plantejar als assistents com havien afrontat la tasca que s’havia demanat en la sessió anterior, d’anar organitzant les accions de la llista de conductes segons diferents contexts. Hem tingut dificultats en fer aquesta tasca, algunes persones per manca de temps, altres per no saber com enfocar-la i una persona que els ha fet però adaptant cada conducta al context i intentant diferenciar per grups d’edat, i certament, en alguns casos no resulta una tasca fàcil. Això permet obrir el primer punt del debat i arribar a la conclusió que cal tenir una mirada àmplia, que pugui incloure a tothom sense judicis de valor (considerant que hi ha moltes famílies que no fan el que cal), valorant diferents contextos culturals (que pot portar a haver d’acceptar formes de respondre lògiques en un context que serien inacceptables en un altre), per tal que la canalla pugui aprendre, de manera progressiva, formes de relacionar-se i a base de veure i viure les diferències, poder extreure les formes que són comunes i que afavoreixen les relacions i la cohesió a Castellbell i el Vilar. O sigui que, tot i que en algun moment podem veure en els altres formes inapropiades d’actuar que no ens agraden, es tracta d’agafar la llista de conductes i sense ser massa exigents en la concreció, anar definint com les portem a terme per tal de trobar un marc comú que ens faciliti la convivència.
Per tant, amb totes aquestes idees recollides, acceptem que convé organitzar de nou el llistat però d’una altra forma: tenint en compte primer l’actitud i després el comportament.
– L’actitud és l’estat de disposició corporal i/o mental d’una persona o d’un grup que determina l’orientació de les respostes a les situacions en què es troba u les relacions amb els objectes i els subjectes. Pot tenir a veure amb l’experiència prèvia i els criteris i valors que ha après. L’actitud representa la intenció, el voler.
– La conducta o comportament és una acció o reacció d’una persona davant l’entorn, que la permet relacionar-se amb el medi ambient i amb el medi social. El comportament vé molt delimitat per la socialització (pautes, normes, límits) i per les demandes i respostes de l’entorn. En algunes etapes evolutives, poden ser una reacció més que pròpiament una acció (Nens que ploren com una reacció al fred o adolescents que contradiuen l’autoritat de l’adult per a reafirmar-se en la seva rebel·lió). La conducta representa l’actuació, el fer.
Fem uns quants exemples entre tots. Agafem la llista de conductes de la sessió anterior i llegim:
1-Mirar-nos mentre parlem, o desplaçar-nos fins on és l’altre per evitar cridar.
2-Començar i acabar les converses amb una salutació: hola, bon dia, què tal?, a reveure, adéu, fins després…
Decidim que l’actitud que hi ha darrera d’aquestes tres accions: mirar, no cridar i saludar és sempre l’actitud de reconèixer l’altre com algú amb el mateix valor que nosaltres i mereixedor del mateix tracte que nosaltres. Ara, és important que es facin en tots 4 àmbits? Creiem que sí, doncs sense reconeixement de l’altra, no hi ha una bona convivència. En canvi, entenem que la salutació es pot modular i que fins i tot pot haver formes inapropiades. Per exemple, quan en un bar ens diuen a tothom “què vols noia?” o “què vols guapa?” O quan en àmbits molt formals es converteix en una salutació classicista i no es saluda o no es saluda de la mateixa manera al personal subaltern.
3-Escoltar amb les orelles lliures (sense auriculars o estar pendents de telèfons mòbils, etc)
L’actitud que hi ha al darrera torna a ser el reconeixement de l’altra i a més a més l’escolta ha de ser activa per tal que ens permeti posar-nos al lloc de l’altre: si no l’escoltem amb atenció, difícilment sabrem què li passa i el podrem ajudar. Estem d’acord en que escoltar no ha de ser una simple resposta fisiològica sinó que ha de ser una resposta psicològica: ha de ser sinònim d’acompanyar.
Aquesta mena d’escolta s’ha de tenir en tots 4 àmbits i sempre.
4-Trucar a la porta a l’entrar a un lloc tancat, demanar permís, explicar el que necessites i donar les gràcies;
L’actitud torna a ser el respectar els altres i la feina que puguin estar fent, ara bé, aquesta si que entenem que excepte si es tracta d’un espai reservat per raons d’intimitat, com un WC, es pot flexibilitzar a casa i en espais de lleure, mentre que s’ha de fer a l’escola i a les institucions.
Bé, per raons de temps, de moment ho deixem aquí, i ens posem de deures continuar la graella amb la resta de la llista.
