11/04/2021

La vampira de Barcelona’ triomfa als Premis Gaudí

Tres òperes primes encapçalen els reconeixements d’una edició amb majoria històrica de dones al palmarès

Tres òperes primes han estat les pel·lícules més guardonades dels Premis Gaudí 2021, lliurats ahir diumenge a Barcelona. ‘La vampira de Barcelona’, de Lluís Danés, s’ha fet amb cinc estatuetes, entre elles les de millor pel·lícula i direcció artística. ‘Las niñas‘ n’ha guanyat quatre, amb premi a la millor pel·lícula en llengua no catalana i a millor direcció per Pilar Palomero. I ‘My mexican bretzel‘, amb tres, ha guanyat els Gaudí al millor documental, millor guió i millor muntatge. Candela Peña (per ‘La boda de Rosa’) i Mario Casas (per ‘No matarás’), i els secundaris Verónica Echegui (per ‘L’ofrena’) i Alberto San Juan (per ‘Sentimental’) s’emporten els premis interpretatius d’enguany. El palmarès deixa una majoria històrica de dones.
‘La vampira de Barcelona’, ‘Las niñas’ i ‘My Mexican Bretzel’, han estat les més premiades als Premis Gaudí 2021, lliurats aquest diumenge a l’Auditori del Fòrum – CCIB en una gala de tarda i presencial, però amb un aforament reduït al 30% (700 persones), totes les mesures de seguretat sanitària i els nominats a la platea després d’haver passat un test d’antígens. El palmarès, força repartit, confirma una majoria històrica de dones que ja s’apuntava a les nominacions d’aquesta edició.

La revisió de la llegenda negra d’Enriqueta Martí, ‘La vampira de Barcelona’, s’ha endut cinc estatuetes. Millor pel·lícula i direcció artística per Lluís Danés, i també el Gaudí al millor vestuari per Mercè Paloma (el cinquè de la seva trajectòria), el de millors efectes visuals per Lluís Rivera (que també repeteix per cinquena vegada), Anna Aragonès i Aleix Torrecillas, i el de millor maquillatge i perruqueria per Laura Pérez i Xavi Valverde. Amb tot, el productor del film, Raimon Masllorenç, ha recollit el Gaudí a la millor pel·lícula amb un discurs agredolç on ha celebrat la victòria però alhora ha assenyalat que el film no ha estat distingit ni nominat en altres premis i festivals de l’Estat. “Potser és que alguna cosa no estem fent bé”, ha assegurat referint-se a la capacitat de penetració del cinema en català.

En un segon lloc s’ha destacat l’òpera prima de Pilar Palomero ‘Las niñas’, recent triomfadora als Premis Goya i que l’Acadèmia del Cinema Català ha reconegut com la millor pel·lícula en llengua catalana d’aquest darrer any. A més, Palomero ha guanyat el Gaudí a la millor direcció. La coproducció catalana s’ha endut també el premi a la millor fotografia (Daniela Cajías) i el millor so (d’Amanda Villavieja, Alejandra Molina i Fernando Novillo).

My Mexican Bretzel’ es confirma com una de les sorpreses cinematogràfiques de l’any enduent-se tres estatuetes, un palmarès poc freqüent tractant-se d’un documental. El film de debut de Núria Giménez Lorang no tan sols ha guanyat el Gaudí al millor documental, sinó que també s’ha emportat el premi al millor guió i al millor muntatge. En recollir el primer trofeu, Lorang ha desitjat poder “trencar el premi” per donar-ne un tros a tots aquells que l’han acompanyat en “aquest viatge”.

Les categories interpretatives s’han repartit en canvi entre protagonistes d’altres films. Candela Peña, per ‘La boda de Rosa’ d’Icíar Bollaín, i Mario Casas per ‘No matarás’ del Manresà David Victori, s’han endut respectivament el Gaudí al millor paper protagonista. Candela Peña ha agraït a l’Acadèmia el premi, i l’ha dedicat a totes les persones que, com ella i el seu personatge a la pel·lícula “prenem les regnes de la nostres vides”.

En la categoria d’actor i actriu secundaris, els guanyadors han estat Verónica Echegui, per ‘L’ofrena’ de Ventura Durall, i Alberto San Juan per ‘Sentimental’. La pel·lícula de Cesc Gay s’ha hagut de conformar amb aquest únic Gaudí malgrat que partia amb 8 nominacions.

Tant la millor pel·lícula per a televisió com el millor curt dels Gaudí 2021 han tingut la memòria del militant antifeixista Guillem Agulló com a protagonistes. El film de Carlos Marquès Marcet ‘La mort de Guillem’ s’ha endut l’estatueta en la primera categoria, i d’aquesta manera el director segueix augmentant la seva col·lecció de guardons, després dels guanyats pels llargmetratges ‘10.000 Km.’, ‘Terra ferma’ i ‘Els dies que vindran‘ i la pel·lícula per a televisió ’13 dies d’octubre’. De la seva banda, ‘Ni oblit ni perdó, dirigit per Jordi Boquet Claramunt, ha estat reconegut com el millor curtmetratge.

Finalment, per quart any consecutiu l’Acadèmia de Cinema Català ha tornat a entregar el premi especial de públic a la millor pel·lícula. El guardó ha estat per ‘Les dues nits d’ahir’, òpera prima de Pau Cruanyes i Gerard Vidal, que ha estat ha estat escollida pels prop de 10.000 espectadors que han votat de forma telemàtica. La seva és una ‘road movie’ naturalista sobre la pèrdua i el dol, centrada en la peripècia de tres joves que roben les cendres d’un amic mort per espargir-les en el seu darrer viatge junts. Els protagonistes del film són Judit Cortina, Oriol Llobet Avellaneda i Arnau Comas Quirante.

David Victori, director de la pel·lícula, recull en nom de Mario Casas (‘No matarás’) el seu Gaudí al millor protagonista masculí a la gala de lliurament dels premis,

Gaudí d’Honor per a Carme Elías

Un dels moments més emotius de la gala ha arribat amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2021, que ha recollit Carme Elías de mans de Vicky Peña, la seva companya a la funció ‘Què va passar amb Bette Davis i Joan Crawford?‘, en un homenatge en qual també han participat per sorpresa Javier Fesser, que la va dirigir a ‘Camino’ (2008), i Claudia Pinto, cineasta amb qui ha filmat ‘La distancia más larga’ i ‘Las consecuencias’, darrer film d’una actriu amb una llarga trajectòria al cinema, la televisió i el teatre.

Vicky Peña i Carla Pinto has glossat la seva figura, destacant-ne la “delicadesa i força”, així com l’absència “d’ego”. Elías explicat com la segueixen “acompanyant” els personatges que ha interpretat al llarg de la seva vida. “Hem de seguir escoltant-los per seguir aprenent com fer de la nostra vida un camí de llum i no de foscor; tots ells son aquí amb mi i per a ells és aquest premi”, ha dit.

D’altra banda, l’actriu ha agraït el suport del públic a la seva carrera, i també pel “gest de fidelitat” dels espectadors durant el darrer any anant als teatres i a les sales de cinema malgrat la pandèmia. Elías ha agraït també a l’Acadèmia que hagi tirat endavant l’edició dels Gaudí tot i les dificultats, i també ha tingut paraules pels líders polítics catalans presos. “Lo cor de l’home és una mar que tot l’univers no l’ompliria”, s’ha acomiadat l’actriu citant Jacint Verdaguer.

El comiat d’Isona Passola

La presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, s’ha acomiadat simbòlicament de la institució amb el seu discurs durant la gal, el darrer que pronuncia com a presidenta. Una vegada més, Passola ha reiterat la crida perquè es destini més pressupost al cinema català, ha lamentat que el pressupost de les pel·lícules catalanes són “misèrrims” i, a més, ha dit que en l’edició dels Gaudí d’enguany hi ha menys films en català que mai: “Només sis”. “Ens agrada rodar amb totes les llengües, però tenim el dret de rodar en català”, ha assenyalat. I ha emplaçat el futur nou Govern a “ser valent i resoldre el problema”, destinant més pressupost i fent que TV3 segueixi produint ficció. “D’aquí a poc el cinema català serà més amunt d’on era i tornarà a viatjar pel món”, ha confiat.

Després de vuit anys al capdavant de l’Acadèmia, Passola ha dit que ha estat “molt feliç” i ha agraït l’acompanyament que li han fet les dues juntes. Així, ha reivindicat el seu llegat, ha dit que han creat estudis, han fet contactes professionals i també han impulsat el cicle Gaudí, que ja ha arribat a 107 poblacions, ha concretat.

Homenatge al cinema

La gala dels Premis Gaudí ha volgut fer un homenatge a les sales de cinema, en una situació delicada després dels tancaments i les mesures preses per les autoritats sanitàries. Les butaques i les crispetes que han omplert l’escenari de l’Auditori del CCIB, l’entrega del Premi del públic a la Sala Mozart de Calella, un In Memoriam rodat al Prado de Sitges, i el rodatge de l’espot al Principal són alguns dels elements que han teixit el leitmotiv de la cerimònia

Produïda per El Terrat (The Mediapro Studios), dirigida per Enric Cambray, ha comptat amb la participació d’Andreu Buenafuente, que ha ofert un monòleg dedicat a Pepe Rubianes i el tancament de sales com el Club Capitol. També Sílvia Abril, Enric Auquer, Bruna Cusí, Elisabet Casanovas, David Verdaguer, Maria Rodríguez, Elisenda Carod, Elisenda Pineda, Charlie Pee (també guionista, juntament amb Dani Amor i Oriol Pérez) i els músics Rigoberta Bandini, Maria Arnal i Marcel Bagès (que han posat música a l’espai ‘In Memoriam’), i amb l’aparició sorpresa a l’inici de Josep Maria Mainat com a fals conductor de la gala, hi han participat.

Per mitjà d’una de les lliuradores de la nit, l’actriu Elena Tarrats, l’Acadèmia també s’ha solidaritzat amb “totes les víctimes” de presumptes abusos i assetjament a l’Institut del Teatre i a “qualsevol institució”. Leticia Dolera també ha denunciat els desnonaments en pandèmia, i encara més “de la gent gran”, després de relatar un cas particular d’una dona gran desnonada darrerament “per error”.

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

0Shares
0 0
%d bloggers like this: