Adeu al 2025, hola al 2026 Al 2025 li queden les hores comptades. A la mitjanit, l’1 de gener donarà el tret de sortida a un 2026 que arriba carregat d’incògnites. Si mirem enrere, l’any que deixem ha estat generós en cultura i activitat local, amb una agenda plena per a tots els gustos. Però, malgrat el dinamisme, hi ha una esquerda que no podem ignorar: les nostres entitats resisteixen sota mínims, sovint exhaustes per la falta de mans. És un mal endèmic que no només ens afecta a Castellbell, sinó que s’estén arreu com una taca d’oli.
L’arrelament en joc La dada és clara: hem passat de 3.500 a més de 4.000 habitants. Castellbell i el Vilar creix, sobretot amb veïns que venen de l’Àrea Metropolitana, però aquest creixement demogràfic no es tradueix en un “boom” cultural. Al contrari. Si la llengua ja té els seus reptes, la cultura sembla que es percep més com una càrrega feixuga que com una passió compartida. Ens falta aquell esperit dels anys 80 i 90 del segle XX; ens falta que els joves agafin el relleu d’un públic que, avui dia, és majoritàriament gent gran.
Vull tancar aquest apunt recollint una demanda que neix directament del nostre teixit associatiu: cal anar tots a l’una. Són les mateixes entitats les que reclamen unitat, treballar amb familiaritat i ajudar-se mútuament sense que la política s’hi barregi pel mig.
Lamentablement, ja sabem que quan la política entra en joc, tenim mala peça al teler. Aquesta unitat que demanen les associacions esdevé un mur difícil de saltar quan, en demanar suports o coordinació, sovint s’acaben estampant contra una paret. És la realitat que tenim, ens agradi o no.
Des d’aquest diari, hem col·laborat estretament amb les entitats durant aquest any i el 2026 ho continuarem fent, amb la mirada posada, especialment, en la Trobada Comarcal de Gegants que acollirà el nostre poble al mes de maig.
Bon any 2026 a tothom!
