Fa temps que els usuaris de Rodalies, i en especial els que depenen de la línia R4 (Manresa – Sant Vicenç de Calders), viuen un autèntic calvari. Les incidències s’han convertit en la norma, posant al límit la paciència d’uns ciutadans que, cada matí, no saben si arribaran a la feina o a casa a una hora raonable.
La situació, que ja és insostenible, la vaig viure en primera persona ahir mateix a Terrassa. Si bé el trajecte d’anada va ser sorprenentment plàcid, la tornada va ser el reflex exacte del que vivim diàriament. Un cop l’R4, provinent de Sant Vicenç de Calders, va aturar-se a Terrassa Estació del Nord, els passatgers vam començar a pujar amb la rutina habitual. Però de cop, una veu masculina als altaveus va anunciar que el tren no arribaria a Manresa, sinó que s’aturaria a Castellbell i el Vilar. La raó? Un problema tècnic que, de forma quasi irònica, obligava el tren a quedar-se al nostre poble. Es va demanar als usuaris que volguessin anar a Manresa que baixessin i agafessin el següent tren. La majoria van fer cas, però els pocs que van continuar amb el comboi incidental fins a Castellbell, ja sabien que haurien de baixar a la via morta de l’Estació de Castellbell.
L’ambient entre els passatgers era palpable davant de les cares d’enuig. Ja són massa les incidències, siguin per robatoris de coure o per trens que simplement deixen de funcionar sense avís previ. Em sembla que, si aquesta dinàmica continua, la frustració només anirà a més.
En arribar a Castellbell amb el tren avariat i els pocs passatgers que van optar per quedar-se, la imatge era de malestar i de resignació una vegada més. A la via 3, tal com es pot apreciar en la fotografia que acompanya aquest article, es podia palpar el cansament en les cares dels usuaris que, dia sí i dia també, han de suportar aquest viacrucis.
Ja fa anys que se’ns adverteix: sense inversions, el col·lapse és inevitable i arribarà tard o d’hora. I per als usuaris de Rodalies, lamentablement, sembla que aquest “tard o d’hora” ja és el nostre present.
