Aquest dilluns 17 de febrer, el nostre poble ha estat testimoni d’un esdeveniment que ja s’ha convertit en tradició: el “Flor de Sol”. Centenars de persones s’han congregat a la plaça de l’església per veure com el sol es pon per la foradada, un espectacle que, si tot va bé, ens regala imatges espectaculars.
Però, com tot espectacle de la natura, el “Flor de Sol” és imprevisible. Aquest any, jo mateix vaig anar diumenge per avançat per provar de capturar aquest moment màgic amb la meva càmera. La plaça hi havia una cinquantena de persones expectants, però el sol, com un jugador de futbol que xuta fora de joc, va decidir amagar-se per les agulles en comptes de la foradada. Una decepció per a tots els presents!
Ahir dilluns 17 de febrer, la sort va acompanyar als que es van acostar, per cert, molta més gent!!!, a la plaça del Vilar. El sol va fer diana i va regalar una posta de sol espectacular. No vaig poder ser-hi, però m’imagino l’emoció dels assistents, els seus mòbils capturant el moment i la música del DJ acompanyant la màgia a més de les paradetes. Quina enveja, tu!!!
Mentre jo era al Borràs, veient com el sol es ponia vint minuts abans que al Vilar, he pensat en tots ells. He pensat en la bellesa d’aquest espectacle, però també en la ironia que suposa que el sol es pongui abans en un lloc que està a pocs quilòmetres de distància.
I és que el “Flor de Sol” és així: un moment únic i irrepetible que ens recorda la nostra petita importància en l’univers. Un instant màgic que ens fa sentir part d’alguna cosa més gran i que ens convida a reflexionar sobre la nostra existència.
Però, per sobre de tot, el “Flor de Sol” és una festa. Una celebració de la natura, de la llum i de la vida. Una oportunitat per compartir un moment especial amb els nostres veïns i amics.
Això sí, per la nit vaig veure les xarxes socials plenes de fotos espectaculars. I és que, com diu el refrany, “val més una imatge que mil paraules”. Però també és veritat que darrere d’aquestes imatges hi ha hores d’espera i, en alguns casos, la frustració de veure com el sol ens fa un “cop de porta”.
Fa quatre anys que vam començar a gaudir d’aquest espectacle i, des de llavors, s’ha convertit en un esdeveniment molt popular. Tant és així que no descartaria que el Coronel Tavarner i el rebel Mansuet Boxó, en un febrer del 1822, mesos abans de la revolta liberal, també haguessin pogut contemplar el “Flor de Sol”.
Per acabar, us deixo amb un timelapse de dos minuts que vaig gravar l’any passat, on podreu veure com el sol es pon per la foradada. Un espectacle que, com els gols de Lamine Yamal, sempre ens deixa amb la boca oberta.
