El sector reclama normatives menys restrictives per poder aplicar-la ja i poder avançar en el residu zero
El sector carni és un dels sectors que més aigua consumeix durant el procés industrial. Els escorxadors de porcí poden utilitzar entre 250 i 550 litres per cada animal sacrificat, essent la neteja de canals i d’equips i la higienització de les instal·lacions on se’n gasta més. A Sant Joan de Vilatorrada, l’empresa càrnia Mafrica ha posat en marxa una planta pilot innovadora que reutilitza aigües residuals i residus sòlids i els converteix en set productes finals, com ara biogàs, biomassa i fertilitzants. Forma part d’un projecte europeu liderat per Centre Tecnològic BETA. Des de l’empresa i INNOVAC reclamen canvis normatius per poder aplicar ja aquesta tecnologia i poder avançar en el residu zero i l’economia circular.
El sector alimentari i de begudes concentra el 56% del consum mundial d’aigua dolça destinada a ús industrial. Projectes com aquesta planta pilot al Bages representen una nova forma de recuperar i reutilitzar l’aigua, un dels grans reptes del sector.
Es tracta d’un projecte amb fons europeus liderat a l’estat espanyol pel Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC, amb la participació d’INNOVAC i l’empresa. El sistema tecnològic d’aquesta planta permet valoritzar i recuperar els residus, tant sòlids com líquids, que genera la mateixa empresa, amb l’objectiu d’avançar cap a l’estratègia de “residu zero”. A partir de vuit tecnologies diferents que s’han implantat es poden generar set productes finals: aigua reutilitzable, biometà, biomassa per a caldera, efluents i esmenes orgàniques riques en nutrients, bioestimulats i CO2 reutilitzable.
Laura Mejías, una de les investigadores participants del Centre Tecnològic BETA, explica que han pogut demostrar que, “aplicant la tecnologia adequada, es por reutilitzar gran part de l’aigua, no tota, per a la pròpia empresa”.
Per fer-ho, la planta consta de dues línies de tractament. En el cas dels residus líquids, un cop les aigües son tractades es poden tornar a utilitzar a les mateixes instal·lacions de l’empresa alhora que s’obté un producte líquid concentrat en nutrients amb potencial de ser valoritzat en agricultura. En una segona línia, es valoritzen els residus sòlids -matèria orgànica animal no destinada al consum, com vísceres i greixos i els llots de l’EDAR industrial-, amb l’objectiu de recuperar energia i produir productes d’alt valor afegit, com ara biofertilitzants i bioestimulants, fet que obre la porta a noves estratègies de millora de la sostenibilitat a la indústria càrnia.
La planta forma part del projecte europeu AccelWater i estarà en funcionament fins al 2024. La instal·lació està ubicada al costat de l’actual estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) industrial.
Una normativa europea massa restrictiva
El director-gerent d’INNOVAC, Eudald Casas, ha subratllat la importància d’aquest projecte perquè entronca amb un objectiu estratègic com és ser més eficients i lluitar contra el canvi climàtic i trobar les millors solucions. “És l’evidència científica que es pot aconseguir (la reutilització d’aigua), amb un nivell de potabilitat “adequada”. Ara bé, Casas ha remarcat que cal fer canvis en les normatives actuals, especialment l’europea, perquè és “molt estricta”, no només amb temes com reutilització de l’aigua, que ara en alguns aspectes no es permet, sinó també amb alguns subproductes de la depuradora dels escorxadors que no es poden aprofitar com a fertilitzant. “Cal aprofitar-ho al màxim perquè ens ajudarà a millorar la competitivitat de les empreses i la societat”.
Per això creu que els diferents participants del projecte, d’indrets com Grècia o Alemanya, també haurien de demanar canvis en la normativa, sense perdre de vista l’exigència de paràmetres per evitar problemàtiques com la contaminació.
Tenir la tecnologia però no poder-la aplicar al dia a dia
El responsable d’R+D de Mafrica, Gerard Masferrer, ha lamentat no poder fer servir aquesta tecnologia a la pràctica perquè la normativa és massa restrictiva i no ho permet. “Som consumidors d’un volum important d’aigua, i part d’aquesta la tractem i la deixem cap a la depuradora de Manresa”, detalla. Amb aquesta tecnologia, en canvi, es podria reutilitzar per fer neteges de camions i les quadres dels animals. El mateix passa amb els residus sòlids, els quals podrien aprofitar per fer funcionar la fàbrica o produir fertilitzants. Ara, però, s’han d’enviar a tractar a gestors externs i no se’n treu cap benefici. “Si no hi haguessin aquests impediments (normatius), seria viable i l’impacte econòmic d’aquest model seria beneficiós”, conclou.
Mafrica és una empresa familiar de més de 50 anys d’història. Actualment la dirigeix la segona generació. Donen feina a més de 200 treballadors i les instal·lacions ocupen 35.000 m2, entre escorxador, sala de desfer, filetejat i envasat. El seu negoci se centra sobretot en el porc i en menor volum amb xais i vedelles.
