Text i Fotos: Lilian Hayden Aceituno
Aquesta tarda la PAH (Persones afectades per la hipoteca) es manifestava a plaça Catalunya (Porta de l’Angel), a la porta del banc d’Espanya.
Massa bancs amb diners, bancs plens de xoriços, lladres i mentiders. Tota persona té dret a un habitatge, així em van ensenyar a mi tota la vida, algú em va haver d’explicar el que era una hipoteca, perquè jo mai havia viscut una cosa així, ara és una cosa amb el que convisc dia a dia.
Homes, dones i nens vivint als pisos de la incertesa, els pisos del sense saber que passés demà. Estem parlant d’éssers humans tirats al carrer legalment perquè no poden amb una hipoteca o perquè al banc li convé més el pis que els seus inquilins paguin. Nens al carrer en cases de cartró … ¿On van anar les esperances? massa dolor, plors i desesperació..¿Que fas quan tota la teva vida es veu resumida en una maleta i sense tenir on viure ni on anar ?.
Esperances apagades darrere d’un somriure, vivint en cases de cartró a l’abric de la nit, arreu …. Mentre els cobdiciosos viuen en palaus en grans habitacions, els desesperats no tenen ni on caure mort …… Els diners marxen, ja no hi és, compte el que tens, vols arribar a final de mes, plores per dins mentre mires al teu fill que t’observa i es pregunta: per què? per què som al carrer? per què?
