Amb l’arribada de la tardor i l’escurçament dels dies, els preparatius per la festivitat de Tots Sants prenen el protagonisme a les llars i forns de Castellbell i el Vilar. Més enllà de la influència creixent de Halloween, la Castanyada es manté ferma com una de les tradicions més arrelades dels Països Catalans, i amb ella, el sabor inconfusible de les castanyes torrades i els panellets. Però, quin és l’origen d’aquest costum tan nostre?
La Castanyada, que se celebra al voltant del dia de Tots Sants (1 de novembre) o la seva vigília (31 d’octubre), no és només una excusa per gaudir de productes de temporada. Els seus inicis, documentats a finals del segle XVIII, es troben estretament lligats als antics àpats funeraris.
Tradicionalment, durant aquestes vetllades de record pels difunts, només se servien llegums, fruita seca i els anomenats pans votius, coneguts posteriorment com a panellets. Aquests àpats no eren només una menja, sinó un acte simbòlic de comunió amb les ànimes dels que ja no hi eren. Mentre es torraven les castanyes al foc, era costum resar les tres parts del rosari pels membres de la família difunts. El vi dolç, com el moscatell, acompanyava aquest ritual, creant una atmosfera de recolliment i memòria.
Panellets: L’Herència de l’Eternitat
Els panellets, petits pastissos fets principalment amb massa d’ametlla, sucre i ou, i recoberts sovint de pinyons, són l’altre pilar d’aquesta festivitat. Encara que l’origen exacte és incert, la teoria més sòlida els vincula amb els mateixos cultes funeraris.
Es creu que són hereus dels panets petits que s’utilitzaven com a ofrena a les esglésies o tombes durant la commemoració dels difunts. El fet que siguin aliments de llarga durada —a diferència d’altres dolços— els atorga un valor simbòlic, lligant-los al concepte de l’eternitat i la remembrança dels morts. Així, cada mossegada d’un panellet de pinyons o d’ametlla ens connecta amb generacions de catalans que honraven els seus avantpassats amb la mateixa ofrena.
Convivència de Tradicions: Castanyada i Halloween
Mentre la Castanyada ens connecta amb la terra, la memòria i la cuina casolana, la festivitat de Halloween, d’origen celta, ha guanyat terreny, especialment entre les noves generacions. Aquesta festa, que es va popularitzar mundialment gràcies als immigrants irlandesos als Estats Units, té les seves arrels en l’antic festival celta del Samhain, el «final de l’estiu», que marcava l’últim dia de l’any i es creia que era un moment en què la frontera entre el món dels vius i els morts s’esvaïa.
Actualment, i com passa a Castellbell i el Vilar, ambdues festivitats no competeixen, sinó que conviuen. La nit del 31 d’octubre pot veure infants disfressats demanant el «trick or treat» (broma o regal), mentre que l’endemà o durant tot el període fins a Sant Martí, es manté viva la flama dels forns de castanyes i les safates de panellets casolans. Dues maneres diferents d’entendre la commemoració, però que tenen un punt en comú: la tradició de recordar i honrar els difunts en la transició cap als mesos més freds de l’any.
La Castanyada, per tant, és molt més que una simple venda de dolços; és un ric llegat cultural que ens recorda els nostres orígens i el profund sentit de comunitat i memòria que ha definit la nostra terra durant segles.
