No hi ha prou amb un gràcies

Text Redacció
Fotos i Vídeo Estefania Escolà/ACN

Reclamen que no se’ls tracti “de segona” pel fet de pertànyer a un centre concertat

Més d’un centenar de treballadors de la Fundació Althaia de Manresa es van concentrar aquest dimarts 5 de maig a les 8 del vespre a les portes de l’hospital, coincidint amb els aplaudiments dels ciutadans que reconeixen la seva feina. Mantenint les distàncies de seguretat, un portaveu dels treballadors va llegir un manifest per reivindicar millores laborals. Després de setmanes treballant per fer front a la crisi sanitària pel coronavirus, els professionals comencen a acusar una sobrecàrrega de treball i fer evident el malestar per la manca de material de protecció. També reclamen que no se’ls tracti “de segona” pel fet de pertànyer a un centre concertat. Alguns lluïen pancartes on es podien llegir lemes com ‘No n’hi ha prou amb un gràcies’.
També s’hi han sumat alguns ciutadans que passaven per allà, amb ganes de mostrar suport a les reivindicacions dels sanitaris. Els treballadors consideren que ho han donat “tot” per fer front a la pandèmia, i ara que la pressió assistencial s’ha rebaixat una mica, veuen que és el moment de lluitar pels seus drets.

Una de les infermeres, Manuela Ramos, va explicar que dues de les principals reivindicacions són cobrar la paga per objectius corresponent al 2019 i també que totes les hores extra que han generat durant la crisi els les paguin el preu ordinari més un 50%.

Ramos va destacar que ells han fet “la mateixa feina” que els de la sanitat pública catalana, “però dels treballadors del Siscat no se’n recorden”. “Ens sentim com si fóssim una sanitat de segona”, va assenyalat aquesta treballadora de la concertada. Una altra infermera, Carme Besa, va lamentar que els treballadors de la sanitat concertada estiguin “a la cua”. “Si hem estat a les dures, també volem estar a les madures”, va exigir.

Totes les treballadores amb qui va parlat l’ACN van coincidir a assenyalar que la situació generada a l’hospital arran de la crisi sanitària ha estat “molt dura”. “Treballar amb equips de protecció és esgotador i no té res a veure amb la situació habitual. S’ha treballat més hores de les que tocaven, en dies de festa, i s’ha fet tot el que ha calgut”, ha destacat Manuela Ramos.

En el cas de Besa, infermera de quiròfan, en pocs dies el seu lloc de treball habitual es va convertir en una UCI. “Ens hem hagut de reconvertir en infermeres d’UCI per poder atendre bé els pacients“, ha explicat I ha afegit que el poc temps en què ho van haver de fer va sumar “molta pressió” al seu treball.

La metgessa Mercè Güell va demanar que encara que ara la pressió assistencial hagi baixat la intensitat de les primeres setmanes, s’aposti per continuar aprovisionant equips de protecció als professionals. “No volem que ens facin arribar els equips de protecció que diu el Ministeri, sinó els equips amb que els professionals ens sentim còmodes i segurs treballant”, ha assenyalat.

De la seva banda, des de la direcció d’Althaia, consideren que un reconeixement econòmic a l’esforç que els professionals han realitzat per donar resposta a l’emergència sanitària “hauria de ser possible”. Malgrat això, apunten que aquest reconeixement “ha de ser compatible amb la sostenibilitat econòmica de la institució i en el marc del que es contempli pel sector sanitari concertat”. La direcció ha afegit que s’està treballant en aquest sentit.