by (Aquest article és diferent. No és un article com els demés. És una opinió amb un significat!!!)
Vivim en una societat hipòcrita que no és capaç d’admetre que la seguretat que ens envolta és una falsedat, sentim que som capaços de menjar-nos el món, però a l’hora de la veritat, ens trobem a les faldilles de les nostres dones. En la oscuritat de la nit, miro al cel i veig una lluna blava, una lluna única que em dóna esperances i forces, pensaments buits, sense sentit de paraules o potser d’imaginació, que més dóna.
El vell nan de color verd, segueix caminant per la vall de la lluna, mentre el borratxo acaricia la seva botella, tirada en un carrer; una nit qualsevol de finals d’estiu.
Que estic dient amb això? Els pensaments venen i van. Serà acas que en la meva bogeria, que entre els meus pensaments, imagino tals paraules? no ho sé, em dóna igual. Sóc una persona boja, somiadora, però i que…? Com deia el Sombrerero Loco, a la Peli: “Alicia en el País de las Maravillas”: “Estás completamente loco. Pero te diré un secreto: Las mejores personas lo están”
No tracto d’aparentar algo que no sóc ni somiar uns somnis impossibles. Visc la meva vida el millor que puc, mentre que en el cel d’aquest bonic planeta, en la foscor de la nit, una lluna blava i preciosa, mira als pobres habitants d’aquest brut planeta.
No sóc ecologista ni política religiosa ni ateu, només algú que s’emborratxa de mitges veritats, ja que la veritat, fa temps que es va tornar mentida.
¿On és la llibertat d’expressió? On és la veritat?.
La meva estimada llibertat d’expressió, ENFOSADA per mitjans que treballen per al govern, acceptant paraules, enlloc de fets. No importa el que un pensi o senti; els mateixos diaris enfonsen el coneixement, el saber, en una paraula. Aquesta és la més pura veritat, si voleu no em creieu. Ho podeu comprovar per vosaltres mateixos…!
¡OH LLUNA BLAVA DEL MEU COR…!
