Olèrdola obre al públic un fons nobiliari de la família Desvalls

Aquest divendres 6 de març al matí, a la Finca Viladellops, a Olèrdola(l’Alt Penedès), va tenir lloc la inauguració del Centre d’interpretació “Els Desvalls i Catalunya. Un llinatge noble català en la història”, produït per l’Arxiu Nacional de Catalunya i la Finca Viladellops. El centre s’ha concebut com una exposició permanent, comissariada per Josep Fernández Trabal, que restarà oberta en el mateix lloc on es conservava l’arxiu, a l’antic celler de la Casa Torras, residència de la família Desvalls a Viladellops.

El centre mostra la trajectòria de la família i la història de Catalunya a partir de la documentació textual, gràfica i fotogràfica de l’Arxiu Desvalls. Un projecte cultural pioner, col·laboratiu entre el sector públic i privat, que posa en valor el patrimoni documental en el seu context territorial, en aquest cas la comarca de l’Alt Penedès i les seves rutes enoturístiques com la Carretera del Vi. L’espai s’integra en el recorregut de visita de les instal·lacions de Finca Viladellops, juntament amb les vinyes, el celler, el restaurant i la botiga. El projecte destaca, alhora, per preservar i difondre al públic els arxius nobiliaris, molts dels quals encara no són accessibles.

El fons documental de l’Arxiu de la Família Desvalls abasta des de l’any 981 fins al 1983. Està format per 4.529 pergamins, 289 capses d’arxiu amb manuscrits i documentació en paper, 554 imatges (172 plaques de vidre, 377 positius b/n i 5 positius color) i 203 plànols i dibuixos en tela, pergamí, paper i paper vegetal.

L’Arxiu aplega els fons familiars i patrimonials de disset grans llinatges nobles catalans: el dels seus productors, els Desvalls, marquesos del Poal; els Masdovelles, castlans de Vilafranca del Penedès (arxiu incorporat l’any 1758) i que incloïa alhora els dels llinatges Pujades, Vilarnau, Vilafranca, Ferran i Rosanes; els Llupià, marquesos de Llupià (incorporat l’any 1774) i que incloïa també el dels Marquet, els Icard, els Carcassona, els Vallseca i els Roger; i finalment, els Ribes, marquesos d’Alfarràs (incorporat l’any 1796) amb tota la documentació dels Boixadors, dels Olzinelles i dels Maüll.

Un fons arxivístic amb un notable impacte territorial i patrimonial, essencial per al coneixement de la trajectòria històrica de trenta poblacions catalanes, aragoneses i rosselloneses de les quals els Desvalls van ser senyors jurisdiccionals o hi tingueren importants patrimonis: Alfarràs, Almenar, Andaní, Baells, Barcelona (districte d’Horta), Calafell, Calella, Camprodon, Castelló d’Empúries, Castellví de la Marca, Cubelles, Ivars de oguera, Mollerussa, Molig Monars, el Poal, Segur de Calafell, Torredembarra, Vespella, Vilafranca del Penedès, Vilanova de la Muga, Vilanova i Geltrú; Baells, Natjà i Tamarit de Llitera a l’Aragó, i Cameles, Castellnou dels Aspres, Llupià, Molig i Tuïr a la Catalunya Nord.

Així mateix, acull documents d’un elevat valor patrimonial i històric com una completa col·lecció de pergamins comtals, reials i pontificis (s. X-XVII), entre els quals es troben cartes de poblament inèdites com les d’Almenar (1147) i Gimenells (1173) i un nou exemplar de les franqueses d’Olèrdola (1114); una completa col·lecció d’Espèculs dels segles XVI-XVIII, i peces úniques com l’original de la Capitulació de Cardona, que va ser la darrera fortalesa en lliurar-se a l’exèrcit de Felip V junt amb el Castell de Castellbell i el Vilar  (18 de setembre 1714); documentació de l’exili austriacista a Viena; els registres de correspondència de la Guerra Gran (1793-1796) i documentació sobre la revolució liberal i les guerres carlines.

El centre d’interpretació, que es pot visitar a partir d’avui a la finca Viladellops en horari concertat, exposa els documents més rellevants, alguns en el seu original i altres en còpia. A través d’aquest fons documental, es fa un recorregut per les principals fites cronològiques dels Desvalls i els llinatges entroncats així com per les aportacions més rellevants d’aquestes famílies a alguns dels episodis clau de la història de Catalunya com són el Compromís de Casp, la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, els moviments carlins, etc. Sobresurten els àmbits dedicats a l’arquitectura i l’art. El gran valor de l’Arxiu de la Família Desvalls està en que documenta un gran nombre de monuments catalans: castells i fortaleses (Castellnou dels Aspres i Baells); palaus i residències senyorials (Marquesos d’Alfarràs a Barcelona i Vilafranca del Penedès, castell-palau de Torredembarra); el pont medieval d’Alfarràs i sobre tota els jardins neoclàssics del Laberint d’Horta amb la mostra dels plànols signats per l’arquitecte italià Domènico Bagutti (1790—1820).

Aquesta exposició complementa i culmina el treball arxivístic de descripció i digitalització del fons documental que ha dut a terme l’Arxiu Nacional de Catalunya, consolidant-se així com a centre arxivístic de referència a nivell català i espanyol en la conservació d’arxius nobiliaris. En concret, l’ANC ha restaurat 4.529 pergamins i ha inventariat tota la documentació en suport paper i pergamí a partir de l’instrument que va elaborar Francesc de Bofarull en el segle XIX, informatitzant 5.276 registres. Els documents més singulars i el fons de pergamins s’han digitalitzat i posat a disposició de tothom al web d’Arxius en línia del Departament de Cultura (http://ves.cat/emZR).