by
On és la nostra humanitat? ¿Els nostres sentiments? Vivim en un país on podem sentir-nos segurs, caminem pels carrers sense por, parlem lliurement, ningú ens segrestarà a la volta de la cantonada ni ens aturarà per pensar de manera contrària al govern que tenim. Podem dir que tenim d’alguna manera una seguretat, una protecció.
Lluny, en un altre país, una família va ser assassinada i cremada a casa, nadons inclosos, una mare corria pels carrers, on s’estaven produïnt trets, demanant ajuda, perquè havien matat el seu fill. Una noia és apallissada, colpejada per la policia, fins que maten al nadó que porta en el seu ventre. A Masaya, Monimbó, un noi és ferit a una cama, d’un tret, el porten a casa perquè descansi, però ell s’aixeca i quan li pregunten a on va, contesta: El seu país ho necessita.
Un grup d’homes vestits de negres, amb metralladores, són paramilitars. Passen a una camioneta, la detenen un moment, en algun lloc, on tiren un cos al carrer, sense vida, torturat, assassinat i llençat com si fos escombraries, però aquí, a Catalunya, a ningú li importa, perquè tothom estan en les seves còmodes cases, preocupats pels seus propis problemes. Que els importa el que passi a Nicaragua? Total, només és una notícia més.
En algun lloc hi ha reporters que donen la seva vida perquè tots estiguem informats, milers de persones fugen del seu país, malviuen en sacs de dormir o mantes en algun lloc, en un país veí anomenat Costa Rica, però que més dóna .. a ningú li importa.
És que potser no som éssers humans? perquè si de veritat, ho som, no ho sembla. La nostra humanitat va desapareixent, deixant pas, als nostres interessos personals. No deixem que això sigui així, podem canviar les coses, de nosaltres depèn.
La DDHH ONU, dit d’una altra manera, L’Organització de Drets Humans de l’ONU, a Nicaragua, s’ha vist obligada a sortir del país, no perquè ells volguessin, no, el dictador i assassí, Daniel Ortega els va donar ahir un termini de dues hores perquè deixessin el país, però això no importa.
La nostra deshumanització ens pot, no importa, són gaire lluny; doncs sí senyors, sí que importa, són éssers humans com vostè, o com jo. Tenen somnis, desitjos, sentiments, pensaments; estimen, viuen, somien, i ploren com qualsevol altra persona. Les han aixafat els seus drets i aquí, mirem a un altre costat, perquè preferim primer la nostra comoditat, els nostres luxes, les nostres coses, abans que interessar-nos per altres que estan lluny, en un altre país. Ens oblidem fàcilment de la gent que està malament i mirem a una altra banda.
Els drets humans són sagrats, cap persona té dret a treure’ls a un altre o altres individus sense importar on visquin!!!! Prou ja!!!!
