by Les vacunes contra el nou coronavirus funcionen per protegir-se de la covid-19, sobretot, de les formes més greus de la malaltia, però per ara es desconeix fins a quin punt poden frenar la transmissió. Per això és tan important seguir amb les mesures de protecció per evitar nous contagis.
Les actuals vacunes de la covid-19 eviten que la persona que les rep es posi malalta, sobretot molt malalta, i necessiti ingressar en una unitat de cures intensives. No obstant això, encara es desconeix si les aprovades fins al moment també protegeixen de la transmissió de virus, o fins a quin punt ho fan. És a dir, una persona vacunada podria infectar-sense desenvolupar símptomes greus, però seguir contagiant.
Per això, tot i haver rebut la vacuna, un ha de seguir amb totes les mesures de protecció per evitar contagis: ús de mascareta, rentat de mans, distància de seguretat i ventilació d’espais tancats. “Nosaltres no ens cansem de repetir-ho”, diu Sònia Zúñiga , viròloga del Centre Nacional de Biotecnologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CNB-CSIC).
Les vacunes aprovades a Europa són capaços d’induir una bona resposta immunitària i tenen, en general, graus molt alts d’eficàcia. Però en els assajos clínics per demostrar la seva eficàcia i seguretat només s’ha observat si el fàrmac prevé de la covid-19 i protegeix les persones que tenen més risc de patir complicacions, no s’han publicat dades sobre si a més detenen la transmissió de virus.
Les evidències sobre la immunitat
Els resultats dels assajos publicats fins ara mostren que, d’una banda, les vacunes contribueixen al fet que el sistema immunitari fabriqui anticossos neutralitzants, part de les immunoglobulines IgG que detecten els test serològics. I, de l’altra, també activen unes cèl·lules específiques de sistema immunitari -els limfòcits T -, entrenant-les perquè siguin capaços d’atacar la SARS-CoV-2 en cas d’infecció.
Aquest desplegament immunitari evita que el virus ataqui els pulmons, on s’instal·la i causa la pneumònia de la síndrome respiratòria aguda greu. Però falten dades per saber si les vacunes també indueixen una immunitat semblant a les mucoses, per on és el virus es ‘cola’ dins de l’organisme.
El nas i la gola habiten un altre tipus d’anticossos, les immunoglobulines IgA, que ‘escombren’ l’entrada de virus respiratoris, com la SARS-CoV-2. Si el virus colonitza la part superior de sistema respiratori, el patogen és capaç de sobreviure, encara que no causi formes greus de la covid-19. Per això és tan important mantenir l’ús de les màscares, el rentat de mans, les distàncies i la ventilació, que minimitzen el risc que el nas continuï sent un focus de contagi per a altres persones.
En els estudis en animals tampoc s’observa protecció davant la infecció de virus a les fosses nasals, el que suggereix que pot seguir havent-hi transmissió. El patogen va sobreviure als nassos de primats no humans vacunats i posteriorment exposats a virus, tot i que la càrrega viral era menor que en els no vacunats, segons estudis preclínics d’Moderna.
“No sabem quanta quantitat de virus és transmissible“, adverteix Beatriz Mothe , especialista del servei de malalties infeccioses i una de les investigadores que porta a terme l’assaig clínic de la vacuna de Janssen a l’Hospital Germans Trias i Pujol, a Badalona. “A més, no tenim informació sobre la immunitat que produeixen les vacunes davant les noves variants”, afegeix.
Per la seva banda, Zúñiga assenyala que dades preliminars de la vacunació a Israel, el país amb el pla d’immunització més avançat, suggereixen que la transmissió de virus està baixant, tot i que encara es desconeix si les vacunes eviten els contagis. “Una possible explicació és que la càrrega viral sigui menor i tinguis menys probabilitats de contagiar, tot i que encara no està clar”, explica amb prudència.
La vacunació prioritza majors i vulnerables
Les vacunes aprovades per ara a Europa fins al 17 de març són les de Pfizer-BioNTech, Oxford-AstraZeneca, Moderna i Janssen– s’administren mitjançant dues punxades al braç, separats per menys d’un mes de diferència. “La vacunació intramuscular no és la més adequada per induir la immunitat en mucoses i la producció d’IgA”, explica Zúñiga. L’experta afegeix que una vacuna d’administració intranasal i oral porta molt més temps de desenvolupament que les actuals.
A Espanya, com en molts altres països, l’estratègia de vacunació prioritza els grups vulnerables de la gent gran, ja que l’edat és el principal factor de risc d’hospitalització i mort. El motiu de vacunar grups prioritaris com, per exemple, residents en centres de gent gran i grans dependents no institucionalitzats, és protegir-los de les formes més greus de la covid-19.
En conclusió, les vacunes contra la covid-19 eviten les formes més greus de la malaltia. El seu objectiu és reduir la mortalitat pel virus i evitar que el sistema sanitari col·lapsi. Per aquest motiu, encara que una persona hagi rebut la vacuna, ha de seguir mantenint totes les mesures de protecció.
