26/05/2024
Situat al terme municipal de Castellbell i el Vilar a prop de la quadra de Vilamarics i a l’altre banda de la riera de Marganell, es pot veure la masia, la bassa i les terres annexes.

Text: Pere Sánchez Fotos : Particular

Moli d'Alzina_1

Prop d’un centenar de veïns/ïnes de Castellbell i el Vilar , van participar al dia mundial del patrimoni visitant el Molí de l’Alzina .

La visita va començar a les 9 del matí, on els visitants van poder gaudir de les explicacions de Joan Valls Pueyo, i de poder veure les estances de la masia que avui es conserva molt bé.

El molí de l’Alzina, una masia amb molts anys d’història.

Moli d'Alzina_2.jpg

El molí de l’Alzina, és un molí fariner que va estar en plena activitat des del segle XVI fins al Segle XX, durant tot aquest temps i fins a l’actualitat, l’ha portat diverses generacions de la mateixa família.

Situat al terme municipal de Castellbell i el Vilar a prop de la quadra de Vilamarics i a l’altre banda de la riera de Marganell, es pot veure la masia, la bassa i les terres annexes.

Les terres del molí van ser comprades el 1532 per Francesc Casamitjana, que era de Barcelona, que després les va vendre a Cebrià Alsina. Un sastre de Monistrol de Montserrat, des de llavors fins els nostres dies, hi han viscut diverses generacions de la família; avui dia, Maria Rosa Viladoms, i el seu espòs Francesc Mateo, són els encarregats d’aquest patrimoni de Castellbell i el Vilar.

A la masia hi havia una estança anomendada dels cubells, on es penjaven herbes remeieres, les llonganisses i els cistells; El quarto de les botes i el sostrets amb dos assecadores de fusta, per assecar ametlles i figues entre altres coses.També hi havia un celler. En un edifici annex, al costat, hi havia la cort dels porcs, i a dalt, les cabres. També la casa de les mules i a sobre de la volta, hi havia el rebost.

La bassa tenia un llarg mur que rodejava la propietat amb més d’un milió de litres d’aigua provinent del torrent del “Brogit”. El molí habitualment es molia el blat per farina però en èpoques de crisi blat de moro per fer sémola .

El 1982 va ser el darrer any que es va deixar de fer servir el molí i la masia, avui dia, és com una mena de museu on es conserva tots els records de les generacions que l’han viscut en aquest indret, situat a la falda de Montserrat.

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.