El canvi a l’horari d’hivern arribarà la matinada del 25 d’octubre enmig del bloqueig europeu
Com cada tardor, arriba el moment d’ajustar les busques del rellotge. Els veïns i veïnes de Castellbell i el Vilar hauran d’adaptar-se a l’horari d’hivern durant la matinada del proper diumenge 25 d’octubre. El procediment serà el de sempre: a la nit de dissabte 24 a diumenge 25, quan el rellotge marqui les tres de la matinada, tornarà a ser les dues. D’aquesta manera, es guanyarà una hora de son, tot i que a partir de diumenge començarà a fer-se fosc més d’hora a la tarda.
Aquesta cita amb el rellotge coincideix amb una pregunta que molts ciutadans es fan any rere any: serà aquest el darrer canvi d’hora? Tot i que el Butlletí Oficial de l’Estat va fixar en el seu dia un calendari de cinc anys que conclou precisament aquest 25 d’octubre de 2026, això no significa que la mesura hagi d’acabar ara. Es tracta simplement de la darrera data que hi havia planificada i publicada oficialment, a l’espera de decisions comunitàries.
La voluntat ciutadana d’acabar amb aquesta pràctica és àmpliament coneguda. Ja l’any 2018, una consulta pública impulsada per la Comissió Europea va revelar que el 84% dels participants eren partidaris d’eliminar els canvis d’hora estacionals. A més, el Parlament Europeu va votar a favor d’aquesta supressió el 2019. Malgrat això, la reforma porta set anys encallada al Consell Europeu a causa de la falta de consens entre els governs dels diferents estats membres.
El Govern espanyol va reiterar el 2025 la seva proposta de suprimir definitivament el canvi horari, però cap país té la capacitat d’aplicar aquesta mesura de manera unilateral. En dependre d’una normativa comunitària, Espanya està obligada a continuar aplicant la transició horària fins que no s’arribi a una resolució conjunta a Brussel·les. Per aquest motiu, i si la Unió Europea no aprova cap acord nou en els propers mesos, el 2027 es tornaran a repetir els canvis habituals tant al març com a l’octubre.
El nus de la qüestió no rau en defensar el canvi d’hora per si mateix, sinó en la impossibilitat de posar-se d’acord sobre quin horari s’hauria de mantenir de forma permanent, si el d’estiu o el d’hivern. Les diferències geogràfiques i de llum natural entre els estats juguen un paper determinant. Els països del nord d’Europa, com Finlàndia, Suècia o Dinamarca, compten amb molt poques hores de claror a l’hivern i aposten per l’horari d’hivern fix, ja que l’horari d’estiu faria que el sol sortís excessivament tard al matí. Mentre que a les cinc de la tarda a Catalunya i a la resta de l’Estat encara es manté la claror de la tarda, en aquests països nòrdics a la mateixa hora ja és nit tancada. Aquesta disparitat de realitats manté, per ara, el debat en via morta a les institucions europees.
