Penjar una foto i esperar. Mirar el mòbil. Tornar-lo a mirar. “Quants likes tinc?”. Si n’arriben molts, puja l’ànim. Si en són pocs, apareixen els dubtes. Pot semblar exagerat, però per a molts adolescents aquesta petita xifra pot convertir-se en una mena de termòmetre de popularitat.
El problema arriba quan un “m’agrada” deixa de ser simplement un gest i passa a determinar com et sents amb tu mateix.
Quan una foto es converteix en un examen
Abans de publicar, alguns adolescents revisen la fotografia una vegada i una altra. Aquesta sí? Millor l’altra? Amb filtre o sense? I si no té prou likes?
A poc a poc, publicar deixa de ser una cosa espontània. Es converteix en una estratègia.
També hi ha comparacions constants. “Ella té 500 likes i jo només 80”. “Ell té molts més seguidors”. “A mi ningú em comenta les fotos”.
El que sovint s’oblida és que les xarxes no mostren tota la realitat. Mostren la millor fotografia, el millor angle, el millor moment. No ensenyen les inseguretats, els dies dolents ni les vegades que una foto s’ha repetit abans d’aconseguir la definitiva.
El perill de comparar-se
Durant l’adolescència, descobrir qui ets ja és prou complicat. Si, a més, has de comparar constantment la teva aparença, la teva roba, els teus plans o la teva popularitat amb la dels altres, la pressió pot augmentar.
I els likes són fàcils de comptar.
Per això poden convertir-se en una falsa mesura de l’èxit. Però tenir 20 likes no significa tenir menys amics que qui en té 200. Tenir molts seguidors tampoc garanteix sentir-se acompanyat.
La pantalla només mostra una part de la història.
Un like no és una nota
Potser una de les coses més importants és recordar que un like no és una nota d’examen. No aprova ni suspèn ningú.
Una fotografia que no ha tingut gaire èxit pot ser la preferida de la persona que l’ha publicada. I algú que sembla tenir una vida perfecta a les xarxes pot estar passant per un moment complicat.
Per això, potser el repte no és aconseguir que els adolescents deixin de mirar els likes, sinó aconseguir que deixin de mirar-los com si fossin una mesura del seu valor.
Perquè al final, darrere de cada perfil, cada fotografia i cada nombre de seguidors hi ha una persona que val molt més que qualsevol cor vermell que aparegui a la pantalla.
