by La dactiloscòpia és la tècnica d’identificació de persones basada en l’anàlisi de les característiques de les empremtes dactilars. És una branca de la medicina forense i s’utilitza per a identificar a sospitosos, vincular evidència i resoldre casos.
Aquesta ciència es basa en la idea que dues empremtes dactilars mai són iguals, ni tan sols en germans bessons i no canvien amb l’edat, per això és possible comparar i contrastar característiques específiques d’una petjada amb les d’una base de dades per a trobar una coincidència. La comparació es realitza mitjançant l’observació de característiques com la presència d’arcs, la direcció de les línies i la presència de punts de bifurcació. Les empremtes dactilars es desenvolupen en els primers sis mesos d’embaràs. Les línies en els dits es van imprimint a partir de la pressió que el bebè exerceix sobre el que l’envolta, per la qual cosa la seva forma és única.
La primera tècnica d’identificació de persones mitjançant aquestes va ser inventada pel francès Alphonse Bertillon, encara que més tard va ser desenvolupada i posada en pràctica pel croat Juan Vucetich en 1891, considerat com a responsable del primer sistema d’identificació de persones mitjançant les seves empremtes digitals.
L’absència d’empremtes dactilars a les mans i peus és anomenada dermatoglífia, també coneguda com a “malaltia del retard d’immigració”; és una mutació genètica reconeguda en 2011.
En 1892, l’Argentina va ser el primer país del món a resoldre un cas criminal gràcies a les empremtes dactilars. La dactiloscòpia, va culpabilitzar a Francisca Rojas, qui després de matar als seus dos fills, va culpabilitzar al seu veí. Però una empremta dactilar amb sang en la bústia de la seva casa, petjada que pertanyia a l’assassí, la va condemnar.
