by 180 joves participen als cursos de director i monitor de lleure de la Fundació Pere Tarrés, un 17% més que el 2021
“Els infants venen de ser molt hermètics, molt tancats i enclaustrats en ells mateixos i ara és més important que mai que entenguin la importància d’expressar-se corporalment, a través de la paraula o de qualsevol tipus de llenguatge”, assenyala Júlia Florences.
“Vam haver de fer un esplai virtual durant força temps”, explica Txell Batlle, una de les estudiants del curs de directors de lleure. “Això ens ha afectat tant als infants, com a les famílies, com a l’equip. I ha generat desequilibris a l’hora de treballar“, relata ja jove de 21 anys. De fet, afegeix, s’ha fet “un pas enrere”, ja que veuen que han de dedicar moltes més energies a aspectes que abans no hi havien de dedicar. “Hi ha molta gent nova que no ha viscut l’esplai prepandèmia i això es nota”, afegeix.
D’altra banda, també s’ha vist com els infants i els joves els costa molt més relacionar-se entre ells, socialitzar-se o com l’autoestima dels joves ha caigut en picat. Batlle destaca que hi ha tot un seguit d’aprenentatges que els joves haurien d’haver après del seu grup d’iguals que i lamenta que ho hagin fet “únicament” a través de les xarxes socials. Es constata, doncs, que l’esplai ha d’esdevenir un espai on els joves puguin explicar com se senten i comparteixin les seves experiències com una manera també de cuidar la seva salut mental.
L’experiència de la pandèmia ha provocat que molts esplais s’hagin hagut de reformular durant mesos per adaptar-se a les restriccions. “És cert que el fet d’haver-hi restriccions ha cohibit els joves i adolescents per tocar-se, per obrir-se als altres i també han perdut expressivitat”, ha assenyalat David Prats, un dels joves alumne del curs de direcció i que forma part de l’esplai Flor de Neu. “Ara que ja no portem mascareta hem de treballar molt aquests aspectes, però cal dir que estem veient un canvi que evoluciona cap a positiu”, destaca amb optimisme el jove.
Després de la pandèmia hi ha hagut un repunt en la demanda d’accés als esplais per part de les famílies. “Hi ha demanda perquè les famílies entenen que el lleure és important i estan començant a valorar-lo i a treure’ns d’aquell espai més relegat”, explica Júlia Florences. Al mateix temps, la tendència és que els monitors també tenen ganes de tornar a formar-se i de tornar a fer activitats amb normalitat. De fet, en comparació amb el 2021, l’interès per formar-se ha augmentat gairebé un 20% a la Fundació Pere Tarrés.
La sostenibilitat, entesa des de tots els àmbits
En un món marcat pel consumisme, la degradació de l’entorn natural, així com les relacions virtuals i efímeres, l’eix central dels cursos de formació enguany se centra en la sostenibilitat entesa com una forma propera i perdurable de relacionar-se amb el medi ambient i les persones. Les àrees que tracten els cursos versen sobre diferents temàtiques com l’educació emocional, la interculturalitat, la resolució de conflictes, la psicologia, l’educació ambiental, els primers auxilis, els recursos d’animació, gestió i el marc legal.
180 joves participen aquests dies als cursos que la Fundació Pere Tarrés organitza a la Catalunya Central per formar-se de manera intensiva com a monitors i directors de lleure, concretament a La Ruca d’Avinyó i a La Sala a la Pobla de Lillet . Durant uns dies d’agost, els joves conviuen, comparteixen tallers teòrics i pràctics, activitats i experiències amb altres joves d’arreu de Catalunya, que pertanyen al Moviment de Centres d’Espai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés.
