08/10/2022

Resum de l’2021: Les vacunes afavoreixen una represa a la normalitat que una nova variant estronca a finals d’any

La investidura d’Aragonès com a president i els indults als presos independentistes marquen l’agenda política

El 2021 ha estat el segon any en què el món ha viscut en pandèmia. Ha estat l’any de la vacunació massiva contra la covid-19, que ha permès una represa cap a la normalitat irregular, estroncada a finals d’any amb l’aparició de la nova variant òmicron. L’augment de contagis obliga el Govern a endurir de nou les mesures i tornar a la situació de fa un any. El 2021 també ha estat any electoral, amb Pere Aragonès com a nou president de la Generalitat. Els indults als presos independentistes i la detenció de Carles Puigdemont a Sardenya també han marcat l’agenda política. El preu de la llum, desbocat, l’adéu a la majoria de peatges o la situació del català a l’escola i al sector audiovisual, han estat altres temes destacats de l’any.

6 de gener: Milers de seguidors pro-Trump assalten el Capitoli per aturar la votació que havia de confirmar la victòria de Joe Biden. Alguns dels manifestants aconsegueixen entrar al Capitoli, on es viuen escenes violentes, amb trencament de finestres i portes. Hi ha cinc morts, inclòs un policia. Malgrat tot, en la data prevista, el 20 de gener, Biden pren possessió com a 46è president dels EUA. El seu gran repte exterior en el primer any de mandat és l’Afganistan. A l’agost, els talibans prenen Kabul i fan seu el control del país, fet que accelera la sortida nord-americana i provoca una gran operació d’evacuació de civils, funcionaris governamentals i diplomàtics.

14 de febrer: Catalunya celebra eleccions al Parlament en plena pandèmia. La convocatòria va ser automàtica després de la inhabilitació de Quim Torra, però la situació de la covid-19 a principis d’any propicia un acord per ajornar els comicis al 30 de maig. El TSJC, però, acaba mantenint la data del 14-F. La jornada electoral se celebra amb mesures de seguretat, equips de protecció especial inclosos perquè els membres de la mesa es protegeixen a l’hora en què poden anar a votar els positius i contactes estrets. PSC i ERC empaten a 33 escons, mentre JxCat queda tercer amb 32 diputats. Vox irromp al Parlament amb 11 diputats, la CUP n’obté 9, En Comú Podem 8, Cs 6 i el PP 3. El PDeCAT queda fora de la cambra.

16 de febrer: Els Mossos d’Esquadra detenen el raper Pablo Hasel a la Universitat de Lleida. Havia d’ingressar a presó dies abans per complir una pena de 2 anys i 9 mesos imposada per l’Audiència Nacional per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i les forces de seguretat per les lletres de les seves cançons. La seva detenció va desembocar greus aldarulls durant les protestes convocades en diverses poblacions catalanes que van durar una desena de dies, i on també s’hi va barrejar el malestar i cansament de part de la ciutadania per les conseqüències de la pandèmia. En el cas de Valtònyc, el Tribunal Constitucional de Bèlgica tomba la llei d’injúries a la corona del país arran del cas contra el raper mallorquí.

9 de maig: S’aixeca l’estat d’alarma, en vigor des de l’inici de la pandèmia. La millora de l’evolució de la transmissió de la covid-19, especialment per efecte de la vacunació, permet aixecar mesures dures com el toc de queda o el tancament perimetral de Catalunya. Es mantenen, però, restriccions com un màxim de sis persones en reunions o limitacions horàries i d’aforament per a la restauració. A finals de juny, la mascareta deixa de ser obligatòria al carrer sempre que es pugui mantenir la distància de seguretat.

Pla americà del president de la Generalitat, Pere Aragonès, un cop investit, el 24 de maig de 2021.

21 de maig: El Parlament investeix Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat amb els vots d’ERC, JxCat i la CUP. ERC recupera la presidència de la Generalitat, càrrec que el partit no ocupava des de Lluís Companys. Els republicans arriben a acords, per separat, amb JxCat –amb qui forma un govern de coalició-, i amb la CUP. Aragonès configura un govern de coalició amb Jordi Puigneró com a vicepresident.

27 de maig: L’Audiència Nacional fa pública la sentència contra els acusats de l’atemptat del 17-A a Barcelona i Cambrils. Condemna a 53 anys i mig de presó Mohamed Houli Chemlal, a 46 i mig Driss Oukabir, i a vuit anys Said ben Iazza. El tribunal els condemna per pertinença a organització terrorista, fabricació i dipòsit d’explosius de caràcter terrorista i intent d’estralls de caràcter terrorista, a més de 29 delictes de lesions per imprudència greu. No els considera, però, culpables directes de les morts. Bona part de les víctimes recorren la sentència i demanen una condemna per assassinat.

31 de maig: Els Mossos d’Esquadra detenen una dona per la mort de la seva filla de quatre anys a Sant Joan Despí. El 25 d’agost, un pare mata el seu fill de dos anys en un hotel de l’avinguda Paral·lel de Barcelona. A mitjans de setembre, troben el cos sense vida del pare en el que tot apunta que és un suïcidi. Aquests casos i altres que s’han produït al conjunt d’Espanya han situat en el debat públic la violència vicària.

Pla general de Jordi Cuixart, Josep Rull, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras sortint de la presó de Lledoners.

23 de juny: Els nou líders independentistes empresonats pels fets de l’1-O surten de les presons després de la concessió dels indults per part del govern espanyol. Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Quim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa surten dels centres penitenciaris després de més de 3 anys a la presó i del judici i la sentència del Tribunal Suprem. El govern espanyol defensa la mesura de gràcia per restablir “la convivència a Catalunya”. Mentrestant, alguns dels presos ja han presentat demandes contra la sentència del Suprem davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), un cop el Tribunal Constitucional (TC) ja ha esgotat la via de la justícia espanyola.

1 de juliol: El públic torna a assistir als festivals a peu dret. El Vida reobre la Masia d’en Cabanyes amb poques mascaretes i un cribratge massiu sense precedents, que provoca hores de cua entre els assistents. El Canet Rock i el Cruïlla també tornen a celebrar-se. Els festivals tornen enmig de la cinquena onada que afecta Catalunya a l’estiu. Segons dades fetes públiques per Salut, els assistents als certàmens van tenir entre un 1,35 i un 2,6 més de possibilitats de contagiar-se de covid.

12 de juliol: Catalunya, immersa en la cinquena onada de la covid. El 12 de juliol registra el pic de contagis d’aquesta onada, amb 10.020 positius. Dies abans es torna a tancar l’oci nocturn, que havia reobert només 19 dies abans, fet que fa proliferar botellots al carrer durant l’estiu. El Govern torna a imposar un toc de queda, que afecta el 80% de la població. El confinament nocturn es manté en vigor fins a finals d’agost. En aquesta onada, el pic d’ingressats a l’UCI arriba als 598 pacients a principis d’agost.

31 d’agost: Fi dels peatges a algunes de les principals autopistes del país. S’aixequen les barreres a l’AP-7 entre Tarragona i la Jonquera, l‘AP-2, la C-32 al seu tram del Maresme i la C-33. S’acaben així dècades de pagament per circular per aquestes vies ràpides. Una imatge icònica de l’any han estat les tasques de desmuntatge dels característics peatges taronges. L’any s’acaba sense barreres en aquestes vies, però pendents de com s’afrontarà el manteniment. A Catalunya només queden quatre vies amb peatge explícit: el túnel del Cadí, els túnels de Vallvidrera, la C-16 entre Sant Cugat del Vallès i Manresa, i la C-32 entre Castelldefels i El Vendrell.

Imatge d’una de les cases de la finca de La Ricarda, a tocar de l’estany, amb un avió enlairant-se el 9 de juny de 2021.

8 de setembre: El govern espanyol retira la inversió de 1.700 MEUR per ampliar l’aeroport del Prat. La proposta topa amb l’oposició de diversos sectors, sobretot per l’afectació que l’ampliació pot tenir sobre la llacuna de la Ricarda. L’ampliació de l’aeroport també provoca diferències entre els socis del Govern. A principis d’agost, els executius català i espanyol pacten la inversió, però la manca de consens entre les administracions i els dubtes sobre l’afectació mediambiental a la zona acaba provocant la retirada de la inversió per part de l’Estat. En matèria d’infraestructures, aquest any també es torna a posar sobre la taula el traspàs de Rodalies, mentre Renfe perd el monopoli de l’AVE arran de la liberalització del transport ferroviari de passatgers en l’alta velocitat.

11 de setembre: Catalunya supera el 70% de població vacunada amb la pauta completa. Es tracta del percentatge que els científics van preveure inicialment per arribar a la immunitat de grup, fet que no es produeix per l’aparició de les variants delta i òmicron. El procés de vacunació contra la covid-19 –que va començar a finals del 2020- s’estén durant tot l’any, amb punts de vacunació massius, com el que el Departament de Salut instal·la a Fira de Barcelona. La vacunació s’organitza per franges d’edat i, a finals d’any, es comença a administrar el vaccí als nens i una tercera dosi de reforç.

23 de setembre: La policia italiana deté l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a l’Alguer (Sardenya) i és posteriorment alliberat. Al març, el Parlament Europeu aixeca la immunitat a Puigdemont i als també eurodiputats Antoni Comín i Clara Ponsatí a petició del Tribunal Suprem. El cas global de l’extradició està a l’espera de diverses decisions judicials a Luxemburg. Durant el 2021, Bèlgica rebutja definitivament extradir Lluís Puig i Meritxell Serret torna a Catalunya.

26 de setembre: Alemanya celebra unes eleccions que suposen el final del llegat d’Angela Merkel, després de 16 anys com a cancellera i amb una gran influència en la política europea. Els socialdemòcrates de l’SPD i els conservadors de la CDU obtenen resultats molt ajustats, però els primers tanquen al novembre un acord amb els Verds i els liberals de l’FDP per formar un govern a Alemanya liderat per Olaf Scholz.

15 d’octubre: L’evolució favorable de la pandèmia permet aixecar de manera generalitzada les restriccions d’aforament encara vigents a la restauració, la cultura, les universitats i els congressos. També se suprimeix el límit màxim d’assistents a esdeveniments i de comensals per taula a la restauració. Comença, així, una evolució progressiva cap a la normalitat dels diferents sectors més afectats per les restriccions, com els bars i restaurants, el comerç, l’oci nocturn o els gimnasos. Al llarg de la tardor, però, s’implementen noves mesures, com l’obligació d’ensenyar el passaport covid per accedir, primer a l’oci nocturn, i posteriorment a la restauració i els gimnasos. Uns mesos abans, el congressos comencen a recuperar l’activitat. El Mobile World Congress, per exemple, torna amb una edició més reduïda.

26 d’octubre: El Govern aprova el decret d’energies renovables, que introdueix requisits per incrementar la participació i el consens territorials, i prioritza els projectes petits. El Parlament aprova el decret l’1 de desembre amb el suport d‘ERC, JxCat i els comuns, i la resta de grups en contra. La instal·lació de renovables genera un gran debat a molts punts del territori. Aquest any, la lluita contra el canvi climàtic té la seva cita més rellevant a Glasgow, on a la tardor se celebra la Conferència del Clima de l’ONU, la COP26. S’hi aprova un document “imperfecte” que recull la reducció de les emissions contaminants amb l’objectiu que la temperatura del planeta no superi els 1,5 graus.

¡

23 de novembre: El Tribunal Suprem confirma la sentència que estableix una quota del 25% de castellà als centres educatius. La decisió judicial provoca el rebuig de Govern, partits catalanistes i entitats defensores de la immersió lingüística, mentre que partits com PP, Vox i Cs en reclamen l’aplicació. L’escalada de declaracions arriba a portar el Govern a querellar-se contra el líder del PP, Pablo Casado. Al desembre, una manifestació convocada per Som Escola aplega unes 35.000 persones en defensa del sistema d’immersió. En una escola de Canet de Mar, el TSJC ordena que es faci un 25% de castellà en una classe de P5 després que una família hagi demanat que sigui del 50%.

1 de desembre: El cantautor Joan Manuel Serrat anuncia una última gira per acomiadar-se dels escenaris. La gira es dirà ‘El vicio de cantar 1965-2022’ i es tancarà al desembre del 2022 amb dos grans concerts al Palau Sant Jordi. L’autor de ‘Mediterráneo’ no descarta continuar tocant i composant a casa i gravar algun disc, però assegura que no tornarà a tocar en públic.

10 de desembre: Una seixantena de testimonis denuncien que un exprofessor d’educació física de l’Escola Barcelona va abusar sexualment d’alumnes durant més de 20 anys, segons una investigació destapada pel diari ‘Ara’. Es tracta d’Albert Benaiges, que durant més de vint anys va ser coordinador del futbol base del FC Barcelona. No ha estat l’únic cas d’abusos sexuals a menors durant el 2021. Els Mossos van detenir un sacerdot del col·legi Manyanet de Sant Andreu de Barcelona per tenir material pedòfil, mentre que un professor i entrenador de futbol de la Salle Bonanova és investigat per presumptes abusos sexuals a dos alumnes. L’Institut del Teatre també ha estat centre de polèmica, amb la denúncia d’una vintena de casos d’assetjament sexual i abús de poder al centre per part d’alguns professors a alumnes majors d’edat.

13 de desembre: El futur de les plantes de Nissan, que marxa de Catalunya a finals d’any, és incert per la decisió de la xinesa Great Wall Motors de retirar-se de la licitació. La catalana Silence ocuparà la fàbrica de Montcada i Reixac, i la mesa de reindustrialització busca alternatives per a la Zona Franca. Mentrestant, segueixen els dubtes sobre la localització final de la planta de bateries de Volkswagen, que s’allunya de Catalunya. Aquest 2021 també és un any convuls per al sector bancari, amb grans ERO a entitats bancàries com CaixaBank, el Banc Sabadell i el BBVA.

15 de desembre: El govern espanyol i ERC arriben a un acord per la Llei audiovisual. Les plataformes que operin a l’Estat, tinguin o no la seu empresarial a Espanya, hauran de finançar cada any produccions audiovisuals en català, basc i gallec. Cada any es destinaran un mínim de 15 milions d’euros a aquestes produccions. L’obligació de les plataformes de reservar un 6% del seu català a produccions en llengües cooficials només serà finalment per a plataformes amb seu a l’estat, com Filmin o Movistar+, i no per a les internacionals, com Netflix o HBOMax. L’acord arriba després de setmanes de negociacions i aplana el camí per a l’aprovació definitiva dels pressupostos estatals per al 2022.

Primer pla del candidat del PSC, Salvador Illa, saludant i somrient un cop ratificada la victòria del 14-F. Imatge del 14 de febrer del 2021.

18 de desembre: El Congrés del PSC proclama Salvador Illa com a primer secretari del partit, que agafa el relleu de Miquel Iceta. A finals del 2021, doncs, el partit formalitza una renovació que comença a inicis d’any, quan Illa deixa el Ministeri de Sanitat per encapçalar la candidatura socialista del 14-F, mentre que Iceta passa a formar part del govern espanyol, primer al Ministeri de Política Territorial i després com a titular de Cultura i Esports. Pedro Sánchez fa canvis a l’executiu aquest 2021. El més rellevant passa per la sortida de Pablo Iglesias del govern per ser el candidat de Podem a les eleccions a la Comunitat de Madrid.

20 de desembre: L’augment de contagis i hospitalitzacions, fruit de l’expansió de la variant òmicron, fa tornar Catalunya a restriccions dures. El Govern anuncia el retorn del toc de queda, les restriccions d’aforament a la restauració, la cultura o els gimnasos, el tancament de l’oci nocturn i la limitació de les reunions a 10 persones. El TSJC avala les mesures amb l’oposició de la fiscalia. El govern espanyol també torna a imposar l’obligatorietat de la mascareta a l’exterior.

23 de desembre: El preu de la llum bat rècords al llarg de tot l’any. El 22 de desembre, es dispara fins als 383,67 euros MWh. L’increment de l’electricitat i altres combustibles enfila la inflació, que toca sostre amb taxes anuals del 5,3%. L’encariment de les energies, sumat al coll d’ampolla provocat per l’aturada de la pandèmia, generen augments de costos en les matèries primeres i retards en els subministraments de tot tipus de productes i materials. L’incident de l’Ever Given al canal de Suez el 23 de març il·lustra i agreuja encara més la situació. El sector automobilístic es veu obligat a fer ERTO per manca de xips, s’aturen o encareixen obres, i cal esperar més temps de l’habitual per obtenir determinats productes o matèries.

23 de desembre: Pacte per la reforma laboral. El govern espanyol tanca un acord amb la patronal i els sindicats després de nou mesos i mig de negociacions. La CEOE, la UGT i CCOO donen el vistiplau al document pactat i es podran impulsar els canvis necessaris per tombar parts de la normativa aprovada pel PP el 2012. La reforma laboral proposada “generalitza” el contracte indefinit i limita els temporals a dos tipus: un d’estructural i un altre de formatiu. La previsió del govern espanyol és aprovar l’acord en el Consell de Ministres del 28 de desembre.

23 de desembre: El Parlament aprova els pressupostos de la Generalitat per al 2022 amb els vots d’ERC, JxCat i els comuns. Els comptes s’aproven, però no per la majoria independentista que va investir Aragonès, ja que la CUP decideix presentar esmena a la totalitat. ERC troba en els comuns un soci alternatiu per aprovar els pressupostos, fet que provoca una crisi amb JxCat, que preferia mantenir la majoria independentista. Els pressupostos incorporen més de 2.100 MEUR dels fons europeus Next Generation. El pacte entre ERC i els comuns per als pressupostos de la Generalitat també té una derivada a l’Ajuntament de Barcelona. El grup d’ERC al consistori s’absté en la votació dels comptes del govern de Colau per al 2022, tot i no compartir les seves línies generals, pel suport dels comuns als pressupostos de la Generalitat.

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

Shares

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
%d bloggers like this: