by Tal dia com avui 18 de Maig de 1822, el ferrer del Baix Vilar en Mansuet i Boxó i Xalabia, va encapçalar una partida realista contra l´exercit liberal , la partida era entre el un i tres centenars de homes que van protagonitzar enfrontaments pel montserratí contra un exercit molt ben preparat del govern del Trienni liberal ( 1820-1823) .
La contesa, va durar una setmana, el 26 de maig d´aquell any, en Mansuet Boxó , el seu pare i 9 guerrillers mes,van ser afusellats i es van salvar els menors d´edat i la esposa del guerriller que van ser traslladats a Manresa .
El diari de l´epoca « El Indicador Catalan» narra així com va succeir aquest tràgic final :
“Esta mañana a los tiros que disparó la artilleria que el dia de ayer salió de esta plaza, se rindieron, y después de haber recibido el sacramento de la penitencia administrado por los capellanes de Murcia y Aragón, fueron fusilados nueve y remitidos a esa (Manresa) dos muchachos que por no tener la edad que requiere la ley, no sufrieron igual suerte que los demás. Los facciosos aprehendidos en la casa del Herrero del Vilá y fusilados son: Manuel y Mansueto Boixó, padre e hijo, amos de ella y cabecillas, naturales del mismo pueblo; Jaime Grau, José Grau Velarde,Sebastian Rig y Francisco Torres de idem. Mariano Cortadella, Gregorio Torres y Juan Grau, cabecilla de Esparraguera; Juan Mas de Fiol de Esparraguera, y Magin Robinat de Manresa,
menores de 18 años iran presos a esa (Manresa) como también la muger del Boixó, hijo del herrero, con tres criaturas, la una de pecho.”
Pocs dies mes tard , algunes cases del nostre poble van ser cremades com a escarment, aquest pla , no va funcionar ,ja que els mesos seguents es produirien altres alçaments per tot Catalunya .
El 1826, el rei Ferran VII nomena pòstumament en Mansuet Boxó tinent coronel d’infanteria, i el 1855 l’Estat concedeix a la seva vídua una pensió vitalícia de 5.000 rals anuals, tot i que triga uns quants anys a fer-se efectiva.
