07/12/2022

TEB, la cooperativa que dona feina a 650 persones amb discapacitat intel·lectual

TEB és un grup cooperatiu que van impulsar famílies catalanes per donar una oportunitat de vida als seus fills amb discapacitat intel·lectual

El 1968, un grup de famílies de Barcelona va decidir crear una cooperativa amb l’objectiu que els seus fills, amb discapacitat intel·lectual, poguessin formar-se i trobar una feina. Amb aquesta idea va néixer el Taller Escola Barcelona(TEB), que 54 anys després s’ha convertit en un grup format per vuit cooperatives que ocupa 650 treballadors amb discapacitat intel·lectual i que treballa per grans multinacionals. Una plataforma per la igualtat i la dignitat d’aquest col·lectiu, sovint invisibilitzat i estigmatitzat, i que llança un missatge molt valuós a la societat: la diversitat és un gran valor.

“En aquell moment no ho sabien, però eren emprenedors socials”, destaca Pepa Muñoz, directora de comunicació i promoció cooperativa de TEB, que afegeix: “Volien lluitar pels seus drets i perquè tinguessin una vida, que estiguessin presents amb igualtat a la societat”. Així, van muntar un petit taller on treballaven els seus fills i feien feines manuals per altres empreses.

Amagats a casa

Als anys 60, la realitat de les persones amb discapacitat intel·lectual era totalment diferent. “Molta gent els tenia amagats a casa. Per molts era una vergonya, un càstig diví, una condemna”, resumeix Muñoz. Així, la primera tasca d’aquelles famílies pioneres va ser trobar aquestes persones. Per fer-ho, anaven deixant cartes pels barris de la capital catalana per explicar el projecte i fer-lo arribar a les famílies en la mateixa situació

“Van descobrir que la discapacitat intel·lectual és molt transversal a la societat i sempre hi ha algú que coneix algú altre”, destaca la directora de comunicació. Això els va obrir portes a diverses empreses i van començar a fer les primeres feines, sempre relacionades amb l’àmbit industrial i tasques com l’embalatge. Tot i que la idea inicial era la d’una escola per formar-los, en veure que les empreses no estaven preparades per acollir-los, van apostar per crear tallers.

A les dècades dels 80 i els 90, la cooperativa es va anar professionalitzant cada vegada més i anaven sumant més tallers i clients al seu projecte. “Tenim una estructura absolutament professionalitzada. Treballem com una fàbrica”, resumeix.

“L’impacte per les persones amb discapacitat és brutal. Per ells, el treball és la vida”, emfatitza Pepa Muñoz.

El salt endavant de la crisi del 2008
 

Un canvi important a TEB va arribar a partir de la crisi del 2008, on s’adonen que cal ser proactius i cercar noves oportunitats. Fins llavors, el sector industrial era el seu principal client, però moltes fàbriques ja s’estaven deslocalitzant.

Així, decideixen invertir molts recursos per convertir-se en creadors de productes i ja no només són manipuladors. Entren en àmbits com l’alimentari, on són proveïdors de grans cadenes distribuïdores. “Passem d’un tsunami que se’ns podria haver endut, a sortir-ne molt reforçats”, resumeix Pepa Muñoz.

També va ser a partir dels 2000 quan comencen a diversificar-se i obrir-se a altres sectors, com el dels serveis. S’endinsen en la jardineria o la neteja i creen diferents cooperatives per cada àmbit, fins a arribar a les vuit actuals. A banda del risc que suposava la deslocalització, cada vegada arribaven més persones amb discapacitat intel·lectual més formada i que podia executar altres tasques.

Muñoz explica que també es va anar consolidant un canvi de mentalitat en la societat: “Abans no estava preparada per tenir persones diferents en llocs visibles”. El valor de la diversitat va guanyant pes.

El gran valor de la diversitat

A mesura que passaven els anys, un dels objectius de TEB era anar més enllà i no només donar feina a persones amb discapacitat intel·lectual en els seus tallers, sinó que volien incorporar-los directament a les plantilles d’empreses. Tot i que és un pas difícil, perquè falta coneixement de com s’han d’incorporar i acollir, les companyies estan cada vegada més preparades i la cooperativa els ajuda en el procés.

“Una cosa molt important és que tenen una capacitat d’adaptació i resiliència molt gran. Ho han après perquè han passat per situacions dures a la vida, moltes han patit assetjament a les escoles i s’han sentit desplaçats. Per això, són perseverants i s’esforcen”, indica.

Justament, la directora de comunicació destaca l’esforç com un dels seus principals atributs: “Fan un sobreesforç molt gran, ja només per anar fins a la feina. Es converteix en un valor per l’empresa i la resta de treballadors”.

Suport integral a les persones amb discapacitat

Actualment, TEB atén 850 persones amb discapacitat intel·lectual, de les quals 650 són treballadores, que són socis de la cooperativa. Però la seva feina no acaba aquí i també disposen d’un centre ocupacional per persones amb més dificultats, una residència i pisos tutelats.

“Les famílies tenen dues preocupacions: que el seu fill tingui una vida i sigui feliç i què passarà quan ells no hi siguin”, apunta Muñoz. Amb aquesta premissa s’ha construït TEB, per donar felicitat, dignitat i oportunitats a aquest col·lectiu. “Que puguin desenvolupar una vida plena, tenen tot el dret, com qualsevol persona”, resumeix.

“Tota l’empresa s’impregna de valors com la diversitat i inclusió”, destaca Muñoz, que afegeix que els treballadors comencen a donar valor a coses que abans no es tenien en compte i es genera molt bon ambient.

A més, el 90% dels treballadors tenen una discapacitat intel·lectual d’especial dificultat. “Cada vegada ho tenim més complicat perquè la competència és més alta, també d’empreses mercantils, que no sempre atenen les persones amb més dificultat”, explica la directora de comunicació.

Tanmateix no sempre és un camí fàcil. Sovint, l’administració no dona el suport desitjat i alguns canvis educatius ho compliquen. Amb el model d’escola inclusiva, que pot ser una gran oportunitat, s’ha perdut informació per les famílies, que no sempre coneixen el circuit perquè els seus fills puguin acabar treballant en un centre especial de treball.

Motor de vida

Per la resta de treballadors de la cooperativa és una “feina que enganxa”. Així ho explica Pepa Muñoz: “Actuem amb un objectiu clar, ells són els protagonistes. És un motor, sabem que tenen moltes dificultats; si perden la feina, perden la vida; i ho tenen molt difícil per incorporar-se al mercat laboral”. “Un motor de lluita”, resumeix.

La directora de comunicació acaba amb un missatge per tota la societat: “La diversitat és un valor. Hem d’entendre que la societat és diversa i tenir aquesta diversitat en tots els àmbits, és un valor afegit. S’ha de perdre més la por, confiar en empreses que produeixen amb persones amb discapacitat”.

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

Shares

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
%d bloggers like this: