by Text i Fotos : Althaia
- La Dra. Montserrat Soler, infermera de la base SEM d’Althaia, és l’autora de la comunicació oral guardonada
- El treball premiat porta per títol “Factors predictius de lesió intracranial en els traumatismes cranioencefàlics lleus”
L’estudi “Factors predictius de lesió intracranial en els traumatismes cranioencefàlics lleus”, presentat per la Dra. Montserrat Soler, infermera de la base SEM de la Fundació Althaia i autora del treball, ha guanyat el premi a la millor comunicació d’infermeria de la 28a edició del Congreso Nacional de la Sociedad Española de Medicina de Urgencias y Emergencias (SEMES), que s’ha celebrat aquest mes de juny a Burgos. El congrés, al qual s’hi han inscrit més de 3.000 professionals, és un esdeveniment de referència en l’àmbit de les urgències i les emergències a nivell nacional.
El treball de la Dra. Soler ha estat reconegut com una aportació cabdal per conèixer els factors predictius de presència de lesió intracranial en els traumatismes cranioencefàlics lleus. La detecció d’aquestes lesions de manera precoç té una gran importància a l’hora de determinar el tractament i la derivació als hospitals més adequats per atendre els pacients amb la major celeritat possible.
Els traumatismes cranioencefàlics
Els traumatismes cranioencefàlics són un problema de salut en el món occidental i no solament per l’elevat nombre de casos sinó també per l’alt consum de recursos materials i humans que generen, a més de les possibles seqüeles i lesions neurològiques que poden dificultar la posterior reinserció familiar, social i laboral de les víctimes.
Per catalogar un pacient amb traumatisme cranioencefàlic s’utilitza una escala validada anomenada Escala de Glasgow que avalua tres paràmetres: la capacitat d’obertura ocular, la reacció motora i la capacitat verbal. Segons el seu resultat, el traumatisme es valora com a lleu, moderat o greu. Aquesta valoració és dinàmica i es realitza en la primera assistència i en les hores següents.
L’evolució dels traumatismes cranioencefàlics lleus és majoritàriament satisfactòria i no presenta complicacions en els pacients, que s’acostumen a recuperar sense massa dificultats. Tot i això, un petit nombre d’aquests pacients presenta lesions intracranials que requereixen tractament neuroquirúrgic.
El treball premiat
La Dra. Soler va fer un estudi retrospectiu dels pacients amb un traumatisme cranial lleu atesos per la base SEM de Manresa entre els anys 2005 i 2012 amb l’objectiu d’identificar aquells pacients amb una alta probabilitat de presentar una lesió intracranial.
Durant aquest període, es van atendre 515 pacients amb una edat mitjana de 44 anys, majoritàriament homes, amb lesions produïdes sobretot per accidents de trànsit i caigudes.
Les conclusions de la investigació indiquen que els pacients amb traumatismes cranioencefàlics lleus i uns determinats símptomes neurològics –commoció cerebral recuperada, amnèsia postraumàtica, repetició verbal, otorràgia i anisocòria– tripliquen el risc de lesió intracranial.
Per tant, la detecció dels símptomes neurològics abans descrits poden ser indicatius de la presència de lesions intracranials, i en conseqüència, susceptibles d’una atenció especialitzada.
