by Aquest article està dedicat als familiars dels presos polítics
Text i Fotos: Lilian Hayden
En una tarda calorosa del mes de juliol, em trobava esperant asseguda en un bar ple de gent amb samarretes grogues, mocadors, i banderes estelades; sobre la taula es trobava la meva càmera ja revisada i preparada per a la manifestació. Poc més tard em trobava enmig d’una multitud, en una zona prèviament acordonada i disposada només per a la premsa i l’organització de l’esdeveniment.
El temps passava lentament, els minuts semblaven eterns mentre esperava a la manifestació que no trigaria a arribar, prèviament ens havien comunicat que no trigarien “més de 20 minuts”, molt eterns.. Aquest temps aprofitant a fer alguna lleugera conversa amb altres fotògrafs, intentant concentrar-me en la meva feina i oblidant tot el demés.
Quan em concentro, no penso en ningú, només a la feina que he de fer, miro al meu voltant, observo, escolto, penso, tot és silenci, en aquests moments no vull saber res més, és un moment sagrat per a mi, màgic. el temps va passant, miro el rellotge del mòbil. Arriba la hora del començament de la mani, començo a caminar carrer endavant, per on vindrà la multitud, presidida per Quim Torra, Roger Torrent, i els familiars dels presos polítics. Entre les entitats assistents va estar la CUP, l’ANC, etc. Un moment emotiu va ser quan van pujar a la plataforma els familiars dels polítics presos, i van dir, entre altres coses: No ens rendirem. Us volem a casa!!!!
