24/09/2021

Valentí Ambròs el castellvilarenc emboscat

Gràcies a un treball ben fet d’en Genís Frontera, Memoria.cat. ha publicat un diari mecanografiat pel veí de Castellbell i el Vilar, Valentí Ambròs Bach durant els darrers mesos de la Guerra Civil Espanyola, en la que durant 276 dies va estar amagat o emboscat, perquè va haver de renunciar a participar en la Guerra amb les tropes republicanes on havia de formar part de la lleva del biberó.

És una història molt llarga en la que explica el dia a dia des del seu amagatall i en el decurs d’aquest temps serà testimoni de: La desfeta de l’exèrcit republicà, l’estada de Lluís Companys a Castellbell i el Vilar durant un temps pel camí de l’exili a la Torre de l’amo al Burés amb què va batejar-lo com “La Torre de Companys” i diu “Como en otras veces cuando estaba él en la torre, las luces permanecían encendidas toda la noche, y ellos hacían el tonto por los jardines hasta altas horas; ayer tan pronto llegó, se apagaron todas las luces, sin hacer menor ruido.” , la història diu que el que fou President de la Generalitat veient que Barcelona era bombardejada, la residència del President va quedar molt afectada i va demanar allotjar-se a Montserrat, la presència de carabiners i els tocs de corneta van molestar al dirigent que al final va demanar un lloc tranquil i proper a Montserrat.

Testimoni d’una Aurora Boreal

No és l’únic fet testimonial, n’hi ha d’altres, però crida bastant l’atenció un fet  que va fer espantar molt a molta gent sobretot a europeus, els d’aquí ja estaven acostumats a veure bombardejar de nit, un cel rogenc va fer acte de presència als nostres cels,  es tractava doncs d’una Aurora Boreal  fruit d’una tempesta solar produïda dos dies abans, era el 18 d’agost de 1938.
“Son las doce de la noche y todavía no ha oscurecido, esto que hace unas cinco horas que se ha puesto el sol. Se trata pués de la Aurora Boreal; fenómeno rarísimo que en España desde el año 1.875 que no se había visto.

Desde buen principio y como estamos en guerra, me creía que por el color rojizo que daba en el horizonte, seria que la aviación había bombardeado e incendiado algunos depósitos de gasolina”

També seria testimoni de l’inici de la cruenta Batalla de l’Ebre, no en primera persona sinó per la veu d’una Emissora de Ràdio. Amb el pas del temps veuria la desfeta de l’exèrcit republicà en veure arribar a l’estació del nord trens carregats de ferits del front que anaven a ser curats a Montserrat i de soldats desanimats que abandonaven el front en retirada.

Els darrers dies de la Guerra, veuria la voladura del pont nou del bures amb trilita o TNT, els republicans van fer forats al Pont nou i també al vell, l’únic que es va mantenir intacte. l’endema 26 de Gener, els nacionals farien acte de presència al poble entre abraçades, salutacions franquistes i finalment cantant el Cara el Sol , en Valentí que va estar amagat molt temps en una caseta de la vinya, per fi surt, sense massa entusiasme.

Valenti Ambròs va escriure un llibret sobre Mansuet Buxó, el qual el va considerar un heroi  “buen patriota que organizó hombres valientes somatenistas de Castellbell (…) que dió su vida en el holocausto a la patria (…) y aún pudo gritar viva España y mueran los franceses.”

Es va amagar perquè els seus el volien mort, per traïdor aquest era el nom que li posaren als republicans que van decidir abandonar “Els emboscats”

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

Shares
%d bloggers like this: