Text: Lilian Hayden / Fotos: Laura Novo
Acabem la primera setmana de judici a la democràcia, judici als presos polítics i la societat catalana. Aquest no és un judici més, és un judici polític, és un judici a una societat, un poble que vol viure de forma independent, com república, un poble que s’ha guanyat aquest dret a través dels segles.
Plora que plora pels racons, Pedro Sánchez, perquè als catalans no se’ls toca els collons ni se’ls compra amb els seus propis diners.
Plora que plora el govern espanyol perquè darrere d’aquest, vindrà un de pitjor. Mentre el poble calla com si res li importés, a part de rebre beneficis del govern, parla amb veu clara i forta, Oriol Junqueras, davant d’aquestes mòmies legals vestides amb la toga de la injustícia. Parla clar, sense por, i diu realment el que hi ha, els explica sobre el poble catal i les mentides dels espanyols així com les seves injustícies i maltractaments l’1 d’octubre.
Sobren les paraules i animat com estava el Junqueras no volia parar per descansar sinó explicar clarament i amb les seves senzilles paraules, inculcar en aquestes ments obtuses i malaltes, hereves d’un franquisme que encara segueix latent.
Mentre això succeeix a Puigdemont i Quim Torra els conviden a fer una conferència a l’Eurocambra.
El món mira expectant un judici injust i il·legal, el món mira les injustícies del poble espanyol i la lluita del poble català per la seva república i la seva llibertat.
