Avui 10 de juny del 2025, fa 25 anys, la matinada d’aquella jornada, Catalunya va patir un dels episodis de pluges més devastadors de la seva història recent. Un aiguat torrencial va caure sobre el massís de Montserrat, causant estralls a les comarques del Bages, Anoia, Baix Llobregat i Baix Penedès, i deixant una empremta tràgica amb la pèrdua de cinc vides.
Montserrat, epicentre d’una catàstrofe natural, provocat per una DANA
L’episodi va començar a les 2:30 h de la matinada al massís de Montserrat, acumulant 50 L/m² fins a les 5:45 h. Però la veritable tromba va arribar cap a un quart de sis del matí. En només 45 minuts, es van registrar 100 L/m² addicionals, assolint un total de 170,6 L/m² al llarg del dia, el registre més alt mai assolit pel servei de meteorologia del monestir des del 1902. Ramon Oranias, monjo responsable d’aquest servei, va confirmar, dies més tard a la premsa, que “aquest volum tan gran d’aigua en només 45 minuts explica que els torrents formessin cascades i baixessin carregats de fang i roques”.
L’orografia particular de Montserrat va amplificar els efectes de la pluja, convertint les torrenteres en autèntics rius de muntanya. Les conseqüències van ser immediates i greus: el recinte urbà del santuari va quedar cobert per més de 10.000 tones de còdols i fang.
La riuada va provocar la mort de cinc persones i va causar danys materials incalculables. Les infraestructures del Monestir de Montserrat van patir una destrucció parcial, i diverses vies d’accés a la muntanya van quedar malmeses. El pont més nou de l’Autovia A-2 (antiga N-II) sobre la riera Magarola, a l’altura d’Esparreguera, va ser parcialment destruït.
Poblacions com Monistrol de Montserrat, Esparreguera, Collbató i, especialment, el barri de la Farinera de Sant Vicenç de Castellet, van patir greus inundacions de baixos, talls en els subministraments elèctrics, telefònics i d’aigua potable, i la pèrdua parcial de vies de transport. El riu Llobregat va experimentar una crescuda de més de 4,5 metres, i les rieres de Marganell i Magarola, afluents del Llobregat, van augmentar sobtadament el seu cabal a causa de l’aigua caiguda sobre Montserrat.
Una setmana després de l’aiguat, els danys s’estimaven en més d’11.000 milions de pessetes, i els alcaldes de les zones afectades van sol·licitar la declaració de zona catastròfica.
Sant Cristòfol de Castellbell, aïllat per la força de l’aigua
A la població de Marganell i el barri de Sant Cristòfol ( Castellbell i el Vilar) van quedar incomunicats. La carretera que uneix Castellbell i el Vilar amb Marganell va patir la destrucció de diversos ponts i de part del ferm, deixant aquestes zones aïllades. Els Bombers de la Generalitat de Catalunya van haver de desallotjar alguns veïns d’aquestes àrees mitjançant helicòpters com s’il·lustra a la fotografia realitzada aquell moment pel nostre company Pere Sánchez.
L’emergència va activar el Pla Inuncat en nivell 1. Aproximadament 200 veïns del barri de la Farinera de Sant Vicenç de Castellet van ser desallotjats, i unes 300 persones que pernoctaven a Montserrat van ser evacuades amb helicòpter. A més, es van activar els plans bàsics d’emergència dels municipis més afectats, com el Vendrell i Martorell.
A 25 anys d’aquella tràgica data, recordem la vulnerabilitat del nostre territori davant fenòmens meteorològics extrems i la importància de la prevenció i la gestió d’emergències.
