by Text: Pere Sánchez
Aquests dies estem presenciant a la població veïna de Monistrol de Montserrat, que està vivint una crisi causada arran d’una fuita d’hidrocarbur provocada per una esquerda a la caldera del Pavelló Municipal i que el gasoil va anar a parar al clavegueram.
Tot i que els fets van passar fa tot just una setmana, l’ajuntament monistrolenc va trigar en fer-ho oficial fins el passat diumenge, mitjançant un ban que es va posar pel municipi i també a les xarxes socials.
Suposo, que l’ Ajuntament del poble veí, veient la dimensió dels fets, va prendre amb molta cura que no es provoqués cap pànic entre la població; de fet tots els municipis grans o petits, per molt difícil siguin les decisions a prendre, saben que tenen preparats plans de contingència, per si de cas .
Això es el més normal del món, perquè primer és la ciutadania i cal vetllar-la , tant per aquells que els ha dipositat la confiança en les urnes com aquells que no. Ara bé, aquí hi pot haver hagut un error d’informació perquè tot el que ha arribat a passar a les xarxes socials en el que alguns han volgut crear una alarma exagerada sobre aquest afer .
Cal pensar que la desinformació és el que provoca el mal i més si procedeix d’un rumor o d’informacions sense base ni fonament, hi ha una pel•lícula italiana dels anys de la postguerra bastant còmica en la que el protagonista va a una barberia (un lloc de tafaneria i rumorologia) i comenta al barber que la seva dona fa dies que va a un advocat per solucionar un afer familiar, la escena no acaba aquí, els que estan asseguts llegint el diari i escoltant alhora aquesta conversa expliquen després el mateix però amb uns termes molt diferents; com que la bola era petita, s’ha anat fent gran, el mal ja no hi ha qui ho pari.
Aquí a Castellbell, fa un bon grapat d’anys a l’escola del poble hi va haver una intoxicació alimentaria, alguns van quedar ingressats en un hospital de Manresa i altres es curaven a casa. La notícia no es coneixeria fins uns dies més tard i a partir de llavors van ser molts els rumors que van circular sobre les possibles causes fins que uns anàlisis van confirmar el que havia passat i tot va quedar en l’oblit.
Dic tot això, perquè en aquella època no existien les xarxes socials, però de la mateixa magnitud i rapidesa que com passa ara, els rumors es van escampar com una gran taca de «oli« i el mal estava fet.
El que ha passat a Monistrol, en definitiva, una part no va saber informar bé o a temps, l’altre part la del algunes persones del veïnat que no ha sabut informar-se millor, provocant un «alarmisme exagerat» tot el contrari que possiblement l’Ajuntament volia donar l’imatge de no crear pànic o alarma social entre la població.
La paciència té un limit, però sembla que en mica a mica tot s’acabarà solucionant,creuem els dits perquè així sigui,pel be i la salut dels nostres veïns de Monistrol ..
