Text i Fotos: Lilian Hayden Aceituno García
Recentment he estat a Nicaragua. He vist un gran país reduït a la por a la ràbia i la impotència de no poder fer res. Només arribar a Masaya, vaig observar que ja no hi havia barricades ni gent defensant els carrers, tot semblava normal però no, no ho era. La situació que descric és la que hi ha a dia d’avui: Segrestos, assassinats, detencions il·legals, robatori de terres.
Cada nit donava gràcies a Déu per estar amb vida, és normal que els paramilitars peguin un tret en qualsevol moment del dia a qui li vingui de gust, és normal. Lo primer que vaig observar van ser els carrers completament deserts, semblava una ciutat abandonada; a l’hotel en arribar, vaig comentar això, i em van comentar que era a causa del que succeïa i que cada dia a partir de les 7 de la tarda, començava el toc de queda. Les fotografies mostren persones intentant fer la seva vida enmig de la por, és normal, veure els paramilitars entrar a les cases i emportar-se gent, les presons estan plenes de tota mena de persones, especialment joves, se’ls acusa de terrorisme, actes vandàlics, crims, homicidi, la majoria acusacions falses aconseguides per jutges adictes al règim dictatorial. A un home, crec que va ser a la ciutat de Matagalpa, el van detenir al carrer, El van emmanillar a la camioneta per fora, van posar el vehicle en marxa i van continuar la seva marxa mentre l’home era arrossegat per tot el carrer, un altre dels policies anava caminant per la vorera veient tot el que succeïa com si la cosa no anés amb ell, la gent demanava que paressin, la filla entre sanglots suplicava a la policia, res semblava servir, finalment van detenir la camioneta, li van deixar anar l’esposa, poc després en els mitjans va sortir la policia demanant disculpes i afegint que aquest senyor ni tan sols estava detingut. Dissabte, mentre em trobava a l’aeroport Augusto César Sandino, unes manifestacions tenien lloc per la llibertat, en algun lloc un policia havia disparat un tret a un home matant a l’acte, només per participar en una manifestació, mentrestant en un altre lloc , una noia de 15 anys era detinguda per la policia sent interrogada per aquesta, la noia va dir que si us plau no la fessin res, que estava embarassada, el que segueix va succeir així:
agent: – Ei, aquí tenim una embarassada
s’acosten els agents i li diuen: -doncs et matarem el nadó, et pegarem fins que estigui mort.
Comença la policia a enganxar-la amb porres, punys, tot el que troben, el nadó va acabar mort, la noia mal ferida.
Cada dia conservar la vida o no ser detingut és una gran fita, els nens ja no caminen pels carrers, els col·legis majoritàriament segueixen buits, pocs pares porten els seus fills al col·legi, el partit polític que va participar en l’alliberament de Nicaragua , ara mateix assassina al poble, fins al moment mes de 70.000 nicaragüencs han creuat la frontera amb Costa Rica, 448 assassinats, 2800 ferits, i 595 desapareguts, però aquestes xifres es queden talla a dia d’avui..
L’OEA va voler entrar al país però Daniel Ortega, president, els va dir que no entren que no és necessària la seva presència, l’OEA veient aquesta situació ha decidit recórrer a l’ONU perquè intervinguin Nicaragua militarment, si això succeeix, el règim actual desapareixeria donant pas a un règim de transició compost segurament per membres de l’ONU i l’OEA. Hi ha por als carrers, cada dia milers de persones són acomiadades, començant per jutges o metges, hi ha desaparicions, massa, assassinats, segrestos, violacions dels drets humans. L’ANPDH (Associació Nicaraguense Pro Drets Humans) ha estat clausurada però segueix funcionant de manera clandestina; els activistes són perseguits, assetjats, empresonats i assassinats; aquest és el primer de diversos articles. Les coses estan tan malament que han prohibit la bandera nicaragüenca, blau i blanca.
Fotos:
