A Castellbell i el Vilar ja fa setmanes que un forn de pa ven un producte que farà les delícies dels comensals per a aquesta nit de Nadal o per a demà, 25 de desembre. Però, vols saber la seva història i els seus curiosos orígens? Ens referim al Panettone.
Fa uns anys era una raresa exòtica, però avui dia és impossible imaginar unes festes sense ell. El Panettone ha arribat per quedar-se. Aquest brioix alt, tendre i aromàtic, originari de Milà, ha trobat a Catalunya —i al nostre municipi— una segona llar.
La història del Panettone es remunta al segle XV a la cort de Ludovico Il Moro, a Milà. Tot i que hi ha diverses llegendes, la més popular i romàntica explica que un jove ajudant de cuina anomenat Toni va haver d’improvisar unes postres ràpides després que el cap de cuina creués el pastís original destinat al Duc.
El jove va agafar la massa mare que guardava per al seu propi pa i hi va afegir farina, ous, sucre, panses i fruita confitada. El resultat va ser tan espectacular que el Duc va voler saber qui l’havia fet. El xef va revelar el secret: “És el pa del Toni”. Amb el temps, el pan di Toni va derivar en l’actual Panettone.
Tot i que els productes industrials fa dècades que corren pels supermercats, l’autèntic “boom” del Panettone artesà a Catalunya s’ha consolidat en els últims 10 o 15 anys.
Catalunya, terra de grans pastissers, ha adoptat aquesta recepta amb passió. De fet, avui dia, pastisseries de casa nostra guanyen sovint premis internacionals, competint de tu a tu amb els mestres italians. El secret del seu èxit és la seva similitud amb el brioix i la nostra cultura de l’esmorzar i el berenar dolç.
Quan i com menjar-lo?
Tot i que a Itàlia són les postres sagrades del dinar de Nadal, aquí hem adaptat el costum. El Panettone és ideal per a:
- L’esmorzar de Nadal o Sant Esteve: Sucat amb cafè o xocolata desfeta.
- Les postres: Acompanyat d’una crema de mascarpone o nata muntada.
- El berenar: Perfecte per a quan volem quelcom dolç, però estem tips de torró.
Per gaudir-lo al màxim, cal temperar-lo. Si fa fred, poseu-lo a prop de la calefacció (dins la bossa) uns minuts abans de menjar-lo; això fa que la mantega es fongui lleugerament i el brioix recuperi la seva textura de cotó fluix.
Amb què acompanyem aquest núvol dolç? La tradició mana vins dolços que netegin el paladar i potenciïn els sabors cítrics i de vainilla de la massa.
- L’opció clàssica italiana: Un Moscato d’Asti.
- L’opció de la terra: Recomanem apostar pel producte de proximitat. Una Mistela ben freda o un bon Moscatell són l’acompanyament perfecte. També una Malvasia o fins i tot un Cava Gran Reserva (millor si és afruitat) són ideals per brindar aquestes festes.
