17/04/2026
Silvia Paneque C55_1

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha presentat aquest divendres els estudis per al desdoblament de la C-55 entre Castellbell i el Vilar i Manresa, que se sotmeten a partir d’avui a informació pública. Paneque ha subratllat que atén “un dèficit històric” per a la mobilitat a la comarca que porta més de 25 anys esperant una solució. Amb un cost d’uns 171 MEUR, es preveu l’ampliació i millora del traçat d’aquesta via estratègica, un nou accés a Sant Vicenç de Castellet, la nova variant de Castellgalí i la millor de l’entrada sud de Manresa. La previsió és que les obres comencin el 2028 i que pugui posar-se en marxa el 2030. Durant l’acte, s’ha comptat amb la participació dels quatre alcaldes, entre els quals hi havia el de Castellbell i el Vilar Adrià Valls.

El DOGC publica avui l’anunci d’informació pública dels estudis informatiu i d’impacte ambiental del desdoblament de la C-55, entre l’enllaç amb la C-16 i l’inici del tram desdoblat de la ronda de Manresa, una actuació que també comprèn els termes de Sant Vicenç de Castellet i Castellgalí. D’aquesta manera, durant un període de 30 dies hàbils, administracions, entitats i particulars podran presentar les propostes que considerin adients. Les administracions locals tindran un mes addicional.

“Atenem un dèficit històric, potser hem trigat massa temps tots plegats, però també cal agrair el treball de governs anteriors i alcaldes i alcaldesses que veuran que després de tants anys es converteix amb una realitat i un calendari”, ha afirmat la consellera. En aquest sentit, també ha recordat que fa més de 25 anys que el Parlament ja va demanar una solució per a aquesta via estratègica.

El Govern vol millorar la funcionalitat, el nivell de servei i l’accessibilitat en un eix estratègic per a la mobilitat al sud del Bages i la connexió amb l’àrea metropolitana de Barcelona. Cada dia, la C-55 entre Castellbell i el Vilar i Manresa registren 32.000 vehicles i presenta situacions de congestió en l’hora punta matí dels feiners i els divendres tarda en sentit nord. La limitació a 50 km/h de la travessera de Castellgalí i la incorporació de Sant Vicenç de Castellet en sentit nord dificulten la fluïdesa del trànsit.

Costarà uns 171 MEUR, segons l’alternativa considerada més adient en els estudis, tenint en comptes criteris d’integració ambiental i territorial, de funcionalitat, de traçat, econòmics i constructius.

Els alcaldes dels municipis per on transcorrerà el desdoblament han assistit a la presentació juntament amb el president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez, ha destacat que té la “virtut” d’aconseguir resoldre “problemes històrics” que hi havia a diferents municipis a banda del desdoblament a la via.

Quatre trams d’actuació

Concretament, hi ha previstes actuacions en quatre àmbits: entre l’enllaç actual amb la C-16 i l’entrada del nucli urbà de Castellgalí (2,9 km); des de l’entrada del nucli urbà de Castellgalí a la zona dels Comtals (4,5 km); des de la zona dels Comtals a l’inici del tram desdoblat de la ronda de Manresa (2 km) i la connexió amb el nucli de Sant Vicenç de Castellet (1 km).

Els estudis preveuen dos carrils per sentit a partir del desdoblament de la carretera actual excepte a Castellgalí, on el traçat se separa de la traça existent per a configurar una variant que permet alleugerir de trànsit l’actual travessera. Passat el nucli de Castellgalí, el traçat torna a la C-55 actual. A Manresa, es planteja un nou viaducte sobre el Cardener que permet millorar el traçat i mantenir l’actual viaducte per al trànsit local i crear un itinerari per a vianants i ciclistes.

A Sant Vicenç de Castellet, cal indicar que l’actuació aprofitarà el tercer carril que el Departament està construint a l’actual sortida en sentit nord; així, es preveu la construcció d’un voladís per sobre de l’escullera que s’està construint per a la futura ampliació de la calçada.

Quatre trams d’actuació

Els estudis preveuen dos carrils per sentit a partir del desdoblament de la carretera actual excepte a Castellgalí, on el traçat se separa de la traça existent per a configurar una variant que permet alleugerir de trànsit l’actual travessera. Passat el nucli de Castellgalí, el traçat torna a la C-55 actual. A Manresa, es planteja un nou viaducte sobre el Cardener que permet millorar el traçat i mantenir l’actual viaducte per al trànsit local i crear un itinerari per a vianants i ciclistes.

A Sant Vicenç de Castellet, cal indicar que l’actuació aprofitarà el tercer carril que el Departament està construint a l’actual sortida en sentit nord; així, es preveu la construcció d’un voladís per sobre de l’escullera que s’està construint per a la futura ampliació de la calçada.

La variant de Castellgalí i els quatre enllaços previstos

L’opció més adient per a la nova variant de Castellgalí -amb dues calçades de dos carrils de circulació cadascuna separades per una mitjana de formigó- és que, respecte el traçat aprovat el 2010, aquest no afecta el riu. Es vol resoldre les limitacions que la travessera actual suposa en la fluïdesa de la circulació a la C-55 i evitar el trànsit de pas per l’interior del nucli urbà. També permet millorar la mobilitat, la seguretat viària i la qualitat de vida de la població.

Concretament, hi ha previstes actuacions en quatre àmbits: entre l’enllaç actual amb la C-16 i l’entrada del nucli urbà de Castellgalí (2,9 km); des de l’entrada del nucli urbà de Castellgalí a la zona dels Comtals (4,5 km); des de la zona dels Comtals a l’inici del tram desdoblat de la ronda de Manresa (2 km) i la connexió amb el nucli de Sant Vicenç de Castellet (1 km).

Hi haurà quatre enllaços. Un a Sant Vicenç de Castellet (sud). Es redissenyen els ramals actuals en sentit sud; se suprimeix el ramal d’entrada existent i se’n projecte un de nou de sortida que connecta amb una nova rotonda al final de la carretera vella. Al polígon de les Vives( entre Castellbell i Sant Vicenç) es complementa amb el nou vial d’accés projectat pel Departament.

Un altre enllaç a Sant Vicenç de Castellet (nord) – Castellgalí: es preveu una rotonda elevada que dona accés al nucli de Castellgalí, al polígon industrial de Cal Carner i al nucli de Sant Vicenç de Castellet a través d’un nou vial que connecta amb la carretera BV-1229 i la urbanització Torre del Breny de Castellgalí. Aquest nou vial inclourà un viaducte sobre el Llobregat, a més de dos passos –un d’inferior i un de de superior– i diverses rotondes. Tindrà un espai reservat per a la circulació de vianants i bicicletes. Aquest enllaç millorarà de manera significativa la connectivitat a Sant Vicenç de Castellet, ja que proporcionarà un nou accés al municipi.

Els Comtals (Manresa) – els Torrents (Castellgalí): en la calçada sentit nord, aquest enllaç consta d’un ramal de sortida i d’un ramal d’entrada que connecten a una rotonda. D’aquest giratori, neix un vial de servei que connecta les parcel·les i indústries de la zona, així com una benzinera i el carrer de Montlleó. Pel que fa a la calçada sentit sud, es projecta una via de servei que neix directament del tronc de la C-55 i connecta amb el barri dels Comtals, una benzinera i el polígon industrial dels Torrents. Un nou pas superior i una passera per a vianants connectarà ambdós costats de la carretera.

Enllaç Manresa Sud: Aquest enllaç permetrà millorar l’entrada sud a Manresa, tot facilitant les connexions amb la C-1411z, el barri de Sant Pau i el nucli de Manresa, i amb l’actual C-55, la depuradora i la C-1411b mitjançant una nova rotonda.

Potenciar la mobilitat de vianants i ciclistes

La via també millorarà significativament la connexió no motoritzada entre ambdós municipis; la separació física entre el trànsit rodat i l’espai per a mobilitat activa incrementa la seguretat i fomenta els desplaçaments a peu o en bicicleta per mobilitat quotidiana. A Manresa, a l’actual viaducte sobre el riu Cardener es projecta un espai específic i segregat per al pas de vianants i bicicletes, en un itinerari que connecta amb els camins existents de la zona, assegurant la continuïtat dels recorreguts locals existents i amb el camí Ignasià i la integració amb la xarxa de mobilitat de Manresa.

About The Author