by L’estafador contacta amb la víctima per xarxes socials per demanar diners després d’aconseguir la seva confiança
Els Mossos d’Esquadra han detectat un nou cas de l’estafa coneguda com el ‘fas militar’. La víctima (una dona) rep una sol·licitud d’amistat per xarxes socials d’un suposat general de l’exèrcit dels Estats Units, amb nacionalitat espanyola, que segons ell, es trobava en missió humanitària a l’Afganistan. Després d’uns primers contactes per la xarxa social, el contacte va continuar per missatgeria instantània. Tot i no parlar mai per telèfon, ell va plantejar-li la voluntat de deixar-ho tot per iniciar una relació. És en aquest moment que el fals militar demanar a la víctima diners per pagar la indemnització per poder donar-se de baixa de l’exèrcit anticipadament.
L’home explica que tenia molts diners estalviats en una caixa de seguretat d’un aeroport alemany, però només els podia disposar si els recollia presencialment. Per això, demana els diners a la víctima i poder retrobar-se presencialment. Li explica que ho havia de fer per transferència a un suposat compte bancari de la ONU i que, en arribar, ja podria retirar els seus diners i compensar-la.
Aquesta estafa és la coneguda com la del ‘fals militar’ o ‘fals enamorat virtual’. Les víctimes són contactades a través de les xarxes socials per persones que diuen trobar-se en un país llunyà. El suposat enamorat es presenta com a militar en missió humanitària, treballador d’una ONG o un tècnic especialitzat en un destí de llarga durada.
Utilitzant l’enginyeria social, els estafadors detecten per xarxes les possibles víctimes i, abans de fer el primer contacte, aconsegueixen que els acceptin alguna amistat comuna per donar confiança.
Aquest contacte inicial continua evolucionant fins a generar-se una relació virtual amorosa. Aconseguida la vinculació emocional, arriba un moment en què planteja poder venir i conviure junts.
Durant la relació virtual, l’estafador manifesta que té molts diners, però per un impediment no en pot disposar immediatament, per la qual cosa demana a la víctima un avançament econòmic. Aquests diners poden ser, entre altres excuses, pel bitllet d’avió, despeses mèdiques, per pagar la indemnització d’una jubilació anticipada o per pagar aranzels.
Els Mossos d’Esquadra recomanen a les víctimes que, davant la mínima sospita, recopilin la màxima informació del perfil de l’usuari i presentin una denúncia. A més, insisteixen que mai s’ha de fer cap pagament ni transferència bancària a persones desconegudes.
