El president de Nicaragua, dictador i assassí, Daniel Ortega, a les 5 de la tarda, hora de Catalunya, dóna dues hores, als DDHH ONU, perquè surtin del país.
Si no fos suficient, el dolor i el sofriment que està infligint al poble, ara va a per un organisme que es preocupa pels drets humans de cada habitant del país; ja no n’hi ha prou amb que siguin perseguits, ara han de ser eliminats del país.
Aquest dictador de torn, ¿es creu que expulsant l’organització DDHH Drets Humans acabarà amb els drets de cada persona? No, miserable escombraria, no ho aconseguiràs, les teves hores estan comptades, el teu temps està assenyalat i la teva detenció segura.
Has aconseguit que tot el poble t’odiï, no només a tu, sinó a la concubina que tens, que dius que és la teva dona. No volen res de la teva família, el poble nicaragüenc està cansat de les teves mentides, enganys i hipocresies, no aconseguiràs treure els drets humans de Nicaragua, ni ara, ni mai. Quan permetem que un individu trepitgi els nostres drets, drets legítims per naturalesa? Quin grau de degradació ha de tenir un individu per violar els drets de les persones?.
No podem consentir ni com a individus ni com a persones, el trepig dels nostres drets, sense importar qui sigui. Qui és aquest individu per fer fora la organització dels drets humans, fora del país?. Ja no governa, només trepitja i assassina a la gent, estem parlant de 2000 desapareguts, centenars de morts, ferits i segrestats, violacions dels drets de l’individu, dia rere dia. Això no es pot consentir.
Després de parlar amb un membre d’Amnistia, de passar-li tota la informació que tinc sobre Nicaragua, em diu el següent: “Les organitzacions de drets humans ja estan en això.”
Sincerament i a títol personal, no veig que facin res. Nicaragua és un vaixell que s’enfonsa. Europa observa com poc a poc es va enfonsant però no fa res. Déu vulgui que algú faci alguna cosa, el que sigui; tota ajuda és sempre ben rebuda.
