02/10/2022

L’ Apunt d’en Pere: Cunyats…

Text : Pere Sánchez

Jordi Torrons: Per Nadal tornen el tió, el pessebre, els torrons i els cunyats…
Pere Sánchez:Conyacs? Em pensava que era el cava el que lligava amb els àpats nadalencs
JT:Que fas orelles de marxant, ara? O és que no te les has rentades perquè no se’t rovellin com les meves? He dit C U N Y A T S !
PS:I cunyats precisament? No podria ser també les cònjuges d’un germà. És a dir, cunyades?
JT:Sí, cunyats, en masculí. La figura més mítica d’un dinar de Nadal, després del Caganer del pessebre! l jo, que sóc una persona molt educada, m’hi referiré genèricament, sense assenyalar ningú personalment.
PS:M’ho has de concretar un xic més, Jordi
JT:Em refereixo al terme ‘cunyadisme’, que, a més de significar favoritisme cap a cunyats, ara descriu la tendència a opinar sobre qualsevol cosa, sense tenir-ne idea. Ni saben, ni saben que no saben.

PS:I jo què hi puc fer? Seure a l’altra punta de la taula?
JT:És una solució. L’altra és intentar entendre el seu problema des d’una òptica científica.
PS:Comorrr? Ciència i ‘meu cunyat’ és un oxímoron!
JT:Et faria bé. El que li passa al teu cunyat és l’efecte Dunning-Kruher.
Són els psicòlegs de la universitat nord-americana de Cornell que, amb un estudi amb els alumnes, van validar el que deia Darwin: «la ignorància sovint proporciona més confiança que el coneixement».
PS:No fumis que és així?
JT:Sí,Pere! Els individus amb coneixements escassos tenen un sentiment de superioritat il·lusori i es consideren més intel·ligents que altres persones més preparades.
PS:Òndia! I quines conseqüències té?
JT:Doncs que aquest biaix del cunyat s’explica per una incapacitat metacognitiva que li impedeix adonar-se que és un ignorant. A més de prendre decisions errònies, és clar!
PS:I com puc actuar?
JT:Als cunyats innocus (els dels ‘jo tinc la solució’, ‘el millor per a tu és’ o ‘allà hi ha una cosa molt bona per a tu’) senzillament assentint i no entrar en debats no profitosos.
PS:I els altres?
JT:En altres casos et tocarà debatre, confrontar, dissuadir, convèncer… És a dir fer ús d’habilitats socials (intel·ligència emocional, assertivitat…) que et puguin ‘salvar’ fins el Nadal que ve

PS:M’hi hauré d’aplicar, doncs. Hi ha res més?
JT:Un efecte col·lateral al del Dunning-Kruher és el de Forer o Barnum.
PS:Com?
JT:Sí, el 1948 Bertram Forer va descobrir que un missatge ambigu que opina d’una persona serà interpretat per aquesta persona com que el descriu molt bé (per exemple, una predicció astral o l’horòscop).
S’acaben donant per bons els arguments que ens donen suport. I n’hi ha més…
PS:Sóc tot orelles
JT:El revers de l’efecte Dunning-Kruher és la síndrome de l’impostor. És el biaix quan algú ocupa un lloc per al qual està capacitat però ell creu que és superior a les seves capacitats i que no el mereix.
PS:Però això no és un impostor…
JT:És veritat! Quan efectivament el lloc és superior a les seves capacitats, aleshores és el que en diem un ENDOLLAT. Però d’això en parlarem en una altra conversa. Eh?
PS:Com vulguis, Jordi . Però no triguis a fer-ho

JT:Mentrestant ves en compte perquè a voltes tu mateix pots actuar de ‘cunyat’. Perquè necessiteu els biaixos cognitius. I us poden fer distorsionar la realitat i emetre judicis erronis.
PS:Per unes festes solidàries, generoses i sostenibles. Bon Nadal, Jordi!
JT:Que tingueu bones festes i una bona entrada d’any

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

Shares

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
%d bloggers like this: