27/09/2022

La crisi energètica dispara l’interès per les plaques solars

Les empreses del sector no arriben a fer front a tota la demanda tot i multiplicar per quatre les plantilles

L’escalada incessant del preu de la llum ha disparat l’interès de molts consumidors per “desconnectar-se” del sistema elèctric tradicional. Una de les fórmules més habituals per fer-ho són els models d’autoconsum basats en la instal·lació de plaques solars i bateries que permeten retallar més d’un 90% la factura elèctrica i acabar pagant, en un habitatge familiar tipus de 100 metres quadrats, factures d’uns dotze euros mensuals. Actualment, a Catalunya hi ha unes 27.000 instal·lacions d’autoconsum, però les empreses dedicades a muntar-les constaten que l’estiu ha arribat acompanyat d’un augment desmesurat encàrrecs. Les subvencions i la por a un hivern marcat pels problemes energètics ha animat aquest sector en auge des de la pandèmia.

“Les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic són rendibles per si mateixes. Ja ho eren fa anys i ara amb els preus actuals de la llum i el cost que cada cop és més reduït, surten encara més a compte”, explica a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) la directora de l’Institut Català d’Energia, Marta Morera. Segons els càlculs del Govern, les instal·lacions d’autoconsum solar disponibles tenen una capacitat de producció de més de 200 megawatts.

Tal com es pot comprovar al comptador de l’Observatori de l’Autoconsum a Catalunya, el nombre d’aquestes centrals domèstiques –gairebé– autosuficients ha crescut exponencialment els darrers quatre anys. Així, si el 2018 se’n van posar en marxa 420, aquesta xifra es va multiplicar per més de deu en dos anys. Tanmateix, entre 2020 i 2021, el nombre de nous projectes també va créixer notablement, passant dels 5.800 del 2020 als gairebé 13.000 de l’any passat.

Per aquest 2022, la gràfica mostra una certa estabilització que el sector atribueix a un element: no hi ha prou mà d’obra per fer front a tota la demanda generada per l’encariment de la llum i l’efecte de les subvencions europees. “Nosaltres aquest any hem hagut de quadruplicar la plantilla que érem i el nostre equip ha hagut de fer un esforç molt important”, reconeix Franc Comino, empresari olotí, expert en estalvi energètic i responsable de l’empresa alemanya de bateries i plaques Sonnen a Espanya.
“El gran ‘boom’ que tenim ara és residencial, després vindrà l’industrial, segurament”, vaticina. A parer seu, l’interès per instal·lar plaques solars i reduir la dependència del sistema elèctric tradicional ha crescut molt entre els consumidors particulars. Alhora, preveu un procés similar entre els responsables d’empreses i fàbriques, els sectors més exposats a un hivern en què les restriccions i el racionament l’estalvi energètic poden arribar a fer-se habituals si les tensions geopolítiques per la guerra d’Ucraïna s’enquisten.

Pagar 12 euros de llum

Comino il·lustra l’efecte radical de l’autoconsum des d’un àtic de Molins de Rei. Allà, la seva empresa hi ha instal·lat un sistema de plaques i una petita bateria a la terrassa. Amb una inversió total que xifra en 15.000 euros -comptant subvencions-, els seus propietaris, una família que també té un cotxe elèctric que carrega al pàrquing de l’edifici, ha arribat a retallar un 90% la seva factura de la llum. Legalment, no es poden desconnectar del sistema, però la quantitat de llum que n’agafen és ínfima, només en hores d’elevat consum per la climatització o els electrodomèstics. Segons diu, només cal comparar aquesta xifra amb el que molts ciutadans paguen pel gimnàs o per la subscripció a una plataforma de vídeos tipus Netflix per veure la magnitud de l’estalvi.

Les associacions d’instal·ladors de Catalunya constaten aquest auge sense precedents en la demanda de plaques, bateries i mecanismes d’autosuficiència elèctrica d’ençà de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna i l’encariment de la llum. Tal com relata Raül Rodríguez, director de la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya, hi ha hagut un creixement “exponencial” tot i la manca de mà d’obra qualificada i les traves que el món local imposa aquest tipus de projectes amb traves administratives, fiscals i burocràtiques.
“Hi ha moltes empreses instal·ladores que ara mateix no tenen operaris suficients per fer aquest tipus de projectes. N’hi ha que tenen llistes d’espera de quatre o cinc mesos per poder-se executar”, afirma. Segons les seves xifres, s’ha viscut un increment trimestral de més del 20% en projectes acabats gràcies a l’acceleració que suposen les subvencions públiques. Sense contratemps, aquesta xifra encara seria major, perquè la demanda és avui gairebé insaciable.

Desconnectar-se, o no?

Diversos experts consultats per la Agencia Catalana de Notícies(ACN) constaten l’auge de l’autoconsum a Catalunya i coincideixen en atribuir-lo més a un tema d’estalvi que a un sobtat interès per la sostenibilitat. Amb tot, algunes d’aquestes veus avisen que la “desconnexió” de la xarxa elèctrica tradicional no és la solució definitiva als problemes d’un sistema elèctric on encara pesa molt el malbaratament i una falta de sobirania en la producció que ha quedat en evidencia amb l’esclat de la guerra.
“El problema d’això és que són sistemes intermitents, no ens enganyem, depenen molt de la climatologia, el sol i el vent. La diferència “amb altres energies com l’atòmica, que és constant, o els combustibles fòssils, que les pots encendre i apagar quan vulguis, és important”, avisa Joan Anton Ros, professor d’Economia i Finances de la UPF-BSM. Així mateix, alerta que una altra dificultat d’aquest model és l’emmagatzematge, ja que les bateries són molt cares i no és viable reservar grans quantitats d’energia. “Inevitablement, la millor opció ara és continuar connectat a la xarxa”, resumeix.

Per la seva part, Laura Garcia, membre de la comissió d’energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya aposta per posar en marxa “moltes renovables” per fer front a l’electrificació i la transició energètica. “Això implica la generació distribuïda, a través de comunitats energètiques o d’autoconsum elèctric, i també amb plantes més grans de generació energètica”, explica. Amb tot, ressalta el valor d’aquests models “autònoms” per potenciar la “generació distribuïda” de la producció energètica reduint el pes de les grans plantes, siguin solars, eòliques, nuclears o de cicle combinat.

Feu clic per puntuar aquesta publicació
[Total:% total_count% mitjà:% mitjana%]

Share and Enjoy !

Shares

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
%d bloggers like this: