by Text: Pere Sánchez
Foto Portada: Pixabay
Qui tingui una certa edat, segurament recordarà com era la premsa esportiva dels anys 80 del segle passat, era llavors una època en la que només hi havia una sola emissora de TV, diverses emissores de Ràdio i els diaris eren de paper.
En aquella època les coses pintaven bé a Madrid, mentre a Barcelona les coses eren molt pitjors, cosa que no passa avui dia. Llavors el Madrid ho guanyava tot i el Barça res. Tant magres eren les coses que llavors no feien falta els mocadors al camp.
Els diaris de paper van jugar un destacat rol; aquell moment igual que les emissores de ràdio. A aquells temps, els diaris tancaven la redacció a les 10 de la nit, les rotatives a les 12 i la tirada dels diaris cap els quioscos cap a les 4 o les 5 del matí ( els quioscos no obrien a les 8, però als bars ja hi havia diaris a les 6 i eren els primers lectors). Pel que fa a la ràdio, l’esquema era diferent en quant a la informació esportiva, algunes emissores feien dos tipus de programes: un cap a les 8 del vespre, que resumia la jornada del dia (entrenaments, parts mèdics de lesionats etc…) i cap a les 11, fins les 12, el programa era més ampliat .
En aquells temps passava una cosa que avui dia rares vegades passen, quan les coses anaven tant malament, el dia o l’endemà de partit, es convocava la junta directiva del club per decidir si s’havia de fer fora a l’entrenador. Llavors l’expectació era tant gran que havies de seguir o esperar el comunicat del club .
Recordo el dia que vaig conèixer a R.M que era cap de premsa d’un dels clubs més importants, li vaig preguntar «A veure, una cosa que no entenc, si la junta directiva està reunida que mai s’acaba (s’allargaven fins a la matinada) com és que ja se sabia que tal entrenador o el jugador per manca de disciplina anava fora del club?». La resposta de R.M va ser que normalment el primer punt de l’ordre del dia era aquest, i llavors es comunicava breument als mitjans la decisió, la raó era que s’havia de publicar l´endemà als diaris de manera breu a la darrera pàgina i amb la portada amb el titular «Cessat» més o menys com aquesta portada que hem dissenyat per a que us feu una idea .
I per què us explico tot això? Doncs tot ve que en plena crisi de la pandèmia, doncs m’ha fet recordar en aquells temps. Resulta que si ara volem saber quan estarem a la fase 150 de desescalada, haurem d’esperar a veure a quina hora pengen el decret al BOE (Boletín Oficial del Estado). Com que tots volem saber (inclòs els alcaldes que en són els primers) quan ho publicaran.
Últimament passen coses, si i com abans, un dia per l’altre de matinada veus que el BOE ja penja el decret de la fase que ens interessa, altre dia al migdia i altre dia al final de la tarda, la gran diferència és que no ho trobaràs als quioscs.
I què passa? Doncs que no ens mirem la lletra petita, aquí venen els malentesos i com passava llavors amb el futbol, tothom ho interpretava d’una manera a l’altre, un exemple; Els dels pobles de menys de 10.000 habitants que ja poden obrir Bars i Restaurants segons els Km2 de cada poble i com sempre, passa, ens pensem una cosa i quan ho llegeixes tot, te’n adones de quin embolic, més o menys com les portades dels diaris que parlava, un titular tan cridaner i, plantofada a la cara, quan arribaves a la pàgina de darrera hora i el que et trobaves, no era ben bé allò que pensaves.
