Text: Pere Sánchez
No fa gaire, el meu amic Joan, de Sant Vicenç, em comentava que les jornades electorals, són les festes majors per a la premsa i em va explicar el perquè:
En Joan té tota raó. Per a nosaltres sí que ho és, perquè allà, on es concentra molta gent, allà hi som per informar-vos, i és més, després de les eleccions d’aquest 28 d’abril, ara tenim uns dies de descans perquè el 10 de Maig, torna la campanya i aquesta, per les municipals i les europees del 26 de Maig.
Veure des de dins unes eleccions (siguin quines siguin) et permet conèixer detalls que no tant sols sabies o potser ho havies escoltat d’oïdes, sinò que et permet tenir més coneixements.
Tota jornada electoral és un autèntic ritual, començant a primera hora del matí, quan arriben els presidents i els vocals de les meses i els expliquen que han de fer; és com quan muntes un acte i t’arriba una orquestra: els hi donés les instruccions de com vols que sigui el concert.
Quan és la hora, s’obre el col·legi electoral. La gent comença a arribar i a mesura que va passant el matí, hi arriba més gent, mentre uns voten, altres esperen tranquil·lament a la cua, també hi ha el grupet de la conversa, el tema: el títol del Barça de futbol no va ser cap excepció.
També hi ha unes persones que porten unes acreditacions com els dels periodistes, són els apoderats dels partits que miren com va la jornada, també fan un canutassu (nosaltres ho diem així a les rodes de premsa circulars o en cercle), doncs aquestes persones acreditades, de tant en tant, parlen entre elles en forma de cercle, per cert, hi havia dos apoderats de Ciudadanos molt simpàtics que van ser tot el sant dia al mateix racó.
Poca cosa a destacar dels votants, van fer una feina excel·lent, algú em diu que les paperetes col·locades a les cortines estan descol·locades, normal, com van entrant gent introduint secretament les seves respectives paperetes al sobres corresponents, els sobrants els posen allà a on no toca.
Finalment, a les 8 del vespre, és com el dia de les pubilles i hereus, que vas allà i no saps qui sortirà, doncs amb les eleccions passa el mateix, la gent pot anar a l’escrutini per saber qui ha guanyat. Aquest diumenge no hi havia tanta gent, però compte, que el 26 Maig potser sí perquè voldran saber qui manarà el poble els propers 4 anys.
Uns marxen contents, altres amb un gust agredolç, però la festa s’ha acabat, fins a la propera, i els que som la premsa, ens anem a casa a redactar la notícia per uns servidors públics com vostès, estimats lectors.
