by Text: Pere Sánchez
El destructiu incendi que va patir la Catedral de Nôtre-Dame, a París, aquest dilluns 15 d’abril al vespre, ens ha fet recordar molt a un altre incendi el gener de 1994 al Gran Teatre del Liceu, a Barcelona.
Tot i que hi ha similituds, en ambdós casos es van produir en plenes obres de reconstrucció, tot i en el cas francès, a hores d’ara, se segueixen investigant les causes.
L’impacte inicial va ser en els dos casos de gran commoció a la opinió pública, la diferència és que a mitjans dels 90 del segle XX, no existien encara les xarxes socials, tot i això, recordo que llavors les informacions arribaven en comptagotes, gràcies als directes de les emissores de ràdio i televisió. En canvi, a París, els fets eren en qüestió de segons, gràcies a la immediatesa de les xarxes socials.
I com llavors, després de l’impacte, arriba l’onada de solidaritat, igual que amb el Liceu, a París avui, hem vist les primeres reaccions solidàries en forma de donacions, des d’empresaris, un equip de futbol, fins al mateix parlament europeu.
Això és molt significatiu, perquè després de veure les imatges impactants de l’incendi de Nôtre-Dame, que com també el Liceu, les mostres de solidaritat són presents. I és que tothom vol recuperar la imatge icònica i turística que trigarà anys a estar en condicions.
El Liceu es va inaugurar les obres de reconstrucció el 1999, gràcies a la solidaritat de molts catalans, tot i que llavors era un lloc només per la burgesia; ara és obert a tothom i això gràcies a l’acció solidària de molts catalans.
Quan un fet esdevé en tragèdia, afortunadament sense danys personals però sí materials d’un valor grandíssim, és llavors quan la reacció fa que l’ésser humà es torni solidari.
Espero que en uns anys el Nôtre-Dame torni a lluir la seva esplendor que molts turistes han contemplat al llarg d’aquest anys.
París ara toca aprendre la lliçó que va fer Barcelona a finals del segle XX.
