Fa uns anys, mentre passejava pels carrers de Barcelona, vaig ser testimoni d’un procés que, tot i semblar llunyà al nostre poble, avui dia ens toca de prop. La capital catalana, que temps enrere havia estat una de les ciutats més admirades del món, començava a perdre aquesta aura d’excepcionalitat. Els motius? Una crisi d’habitatge sense precedents que es va desencadenar després de l’esclat de la bombolla immobiliària. Els desnonaments es van convertir en una realitat quotidiana, però no van ser l’únic problema. Els pisos turístics van començar a proliferar, desplaçant els barcelonins i fent que el somni de tenir un habitatge digne es convertís en un malson per a molts.
En aquell moment, aquesta realitat semblava llunyana per a Castellbell i el Vilar. Vivíem una quotidianitat tranquil·la, amb lloguers assequibles i una imatge marcada per les segones residències a les urbanitzacions. Però la pandèmia de la Covid-19 ho va canviar tot. El nostre poble, com altres municipis del Bages, ha anat experimentant un procés que podríem anomenar «barcelonització». La gent que fuig dels preus desorbitats de la primera corona metropolitana busca en municipis com el nostre una qualitat de vida més assequible i tranquil·la.
Recordo com fa anys algú, en una tertúlia radiofònica, va predir aquest escenari. «Arribarà un moment en què Castellbell i el Vilar creixerà en habitants», em va dir. Jo, escèptic, vaig replicar: «Com pot ser, si no tenim indústries ni res que ens faci atractius?». Aquell bon home va respondre amb serenitat: «Quan la primera corona arribi al seu límit, la gent començarà a buscar alternatives. I aquí teniu espai i preus més baixos». En aquell moment, la idea em semblava llunyana, gairebé impossible. Però la realitat s’ha imposat.
En només uns anys, hem passat de ser un poble de 3.500 habitants a superar els 4.000. Aquest creixement demogràfic no és només una dada; és una transformació. Els lloguers comencen a pujar, la pressió sobre els serveis públics augmenta i els veïns notem canvis en el nostre dia a dia. Castellbell i el Vilar està canviant, i aquest canvi ens obliga a reflexionar.
Com afrontem aquest procés? Com garantim que el nostre poble encara sigui un lloc on tothom pugui viure amb dignitat? L’experiència de Barcelona ens ha de servir d’advertència: el creixement, si no es gestiona correctament, pot acabar afectant la qualitat de vida que avui ens defineix. La barcelonització no ha de ser sinònim de problemes, però depèn de nosaltres evitar que esdevingui un llast.
El nostre repte és mantenir l’essència del poble, preservar el seu caràcter i la seva diversitat cultural.
