Surt a Cuatro, una medalla de Castellbell.

El dilluns al vespre al canal Cuatro va emetre el programa Samantha y el día de.. que presenta Samantha Villar que cada setmana porta un convidat o convidada famós/sa.El cas és que el dilluns va entrevistar a l’Ainoha Arteta, la soprano més coneguda del món que va explicar la seva vida personal. A més a més , va parlar de la seva família i en concret de la seva relació amb el seu pare José Ramón Arteta, que per cert va tenir una molt bona relació d’amistat amb qui fou el director de la Capella de Música Burés, el recordat Francesc Vila.
El mateix director Tolosarra va fundar un cor de noies sota el nom “Cor Eresoinka”, en la qual la seva filla també en va formar part.
A finals dels anys 70 del segle XX, la Capella crea, L’agrupació de joves percussionistes que van actuar, no només a Catalunya, si no a altres indrets d’Europa fent intercanvis, i d’aquestes va sorgir amb la del cor basc.El 1980, la capella crea el Festival Internacional de Cant Coral Catalunya Centre, enguany interromput per la Covid-19, amb un format que s’ha mantingut fins ara, en altres paraules, un concert diari, la recepció de les corals per part de l’Ajuntament i el concert de cloenda.
La recepció de les corals, als primers anys, l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar, obsequiava un record a cada coral d’un medalló fet d’alumini, que per cert, pesa bastant, que és el que al programa de la Samantha Villar, es va poder veure ( la foto que adjuntem), avui dia ho fa amb algun detall o algun llibre.
A l’escena, la presentadora parla amb una ex-integrant de cor femení al costat de l’Ainhoa Arteta, en aquell moment la presentadora mira de manera curiosa el medalló, que he esmentat abans, i es pot veure visiblement l’antic escut de Castellbell i el Vilar, tant és així que la Samantha pregunta a on el van donar, amb la que la companya de l’Ainoha diu que “És d’un intercanvi del seu cor amb un altre i es quedaven uns dies a les cases a dormir, com una segona família,la família de cor” Una clara referència al nostre festival i no pas l’únic perquè, tot seguit, i emocionada la soprano basca, ens sorprèn amb “Si es verdad, esa que pesa es de Castellbell i el Vilar”
Un record més del pas de diverses corals pel nostre poble i també la d’una coneguda soprano que, al seu temps, era una adolescent cantaire d’una coral.