by Text: Tina Barbero
Dimecres sis de juny, vaig assistir als “Diàlegs pel futur 2018” celebrats a Manresa.
Varen parlar de “L’Educació invisible”. Hi ha una educació invisible ? L’escola adoctrina? La competició esportiva deseduca? La televisió desinforma?
Partint de la idea que tota educació aspira a perpetuar un model de societat, ens plantejaren cap a on s’encara o s’adreça aquesta educació que aspira a un model específic de societat. Fent-nos observar l’actual influència del món empresarial i els seus mètodes de treball en l’educació social, els quals preparen a l’individu com a eina de treball laboral, subordinant així la persona al servei del món empresarial. Utilitzant mètodes més encarats a les empreses, on l’aprenentatge és substituït per les
emocions (Coaching: “Si tu vols, pots”) i incentivant d’individualisme i la competitivitat entre iguals.
Partint d’aquesta visió introductòria es presenten a les diferents taules les següents
preguntes: L’escola adoctrina? La competició esportiva deseduca? La televisió desinforma?
Es formulen diferents plantejaments:
L’escola, com a perpetuadora del model de societat i dels coneixements. El sistema d’ensenyança actual és el més adient? Com s’encara en l’actualitat?
L’Article 2. Punt 2 ( Llei d’educació 12/2009, del 10 de juliol) en el seus diferents apartats, ens informa dels objectius de l’educació, consistents en “la formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat. Amb un ensenyament de base científica, que d’acord amb l’Estatut, ha d’ésser laic, tant en els centres públics i en els centres privats en què ho determini llur caràcter propi”. Continua definint; “la vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i la satisfacció personals”. Seguint amb; “la capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena integració social i laboral”. Prosseguint; “l’habilitació per a l’aprenentatge permanent. L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del rigor, l’honestedat i la constància en el treball. La capacitació per a exercir activament la ciutadania. L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació. La competència per a la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals. La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió”.
Com deia Plutarc de Queronea (45 dC, Queronea, Grècia Defunció: 127 dC, Delfos, Grècia):
“El cervell no és un got per omplir, sinó una llàntia per encendre”
Ben resumit en el primer apartat de l’article 2.2 LEC, força consensuat, és que la finalitat final del sistema educatiu és el desenvolupament “integral” de la persona.
Tant en la seva vessant personal com social. I la metodologia? Cal preguntar-nos si es continua amb una educació basada en la transmissió de coneixements, equivalent a omplir un recipient buit (els infants), o bé si ens trobem davant d’una educació basada en competències per donar eines als infants, futurs adults de la societat, que els permeti enfrontar-se i saber resoldre reptes, conflictes, construir coneixements i donar respostes a situacions reals? Una educació de valors no competitius, de respecte, d’ honestedat, de seguretat, de motivació, de decisions, de criteri, d’esforç… Hi ha prou mitjans econòmics, recursos per fer realitat aquesta formació integral de l’individu? La formació dels actors principals responsables de transmetre competències, està al nivell desitjat i prou respectats?
I l’esport? Aquest es contempla en un ampli ventall, passant pels tradicionals -i com no!!!- els nous, videojocs educatius. Excloent en aquest apartat els esports d’ alta competició i/o d’elit, que requereixen un gran esforç, molta disciplina i molts sacrificis personals.
Són una eina educativa? Doncs sí! Una eina important que fa possible una altre formació diferenciada de l’escola. Permetent descobrir altres habilitats dels infants.
Ensenya, o hauria de fer-ho, a gestionar les frustracions, la constància, la camaraderia, creant lligams que romanen en el temps, respectant límits i normes.
NO hauria de ser només participar, sinó participar i fer-ho bé!
En últim lloc a la taula rodona, es tractà la influència de la televisió . Ens està fent mal com a societat? Ens fa mal, si no té en compte que a l’hora d’informar ha de contemplar al conjunt de la ciutadania i transmetre notícies de forma equitativa cobrint tot els aspectes de la mateixa. A Catalunya el garant d’aquesta bona praxis als mitjans públics és exercida pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC).
Petits retalls de la realitat que ens fan constatar el llarg camí que encara tenim per recórrer totes les persones que conformen la societat. Corroborant l’existència d’una educació invisible, no reglada moltes vegades, però que intervé i ens va modulant al llarg de la nostra existència. Un llibre ens educa, una amistat ens ensenya, els mitjans ens modulen la forma de veure el món que ens envolta i en el qual vivim. Per això ens cal molta, molta i bona EDUCACIÓ!! Per poder exercir la nostra ciutadania activament.
Una ciutadania basada en l’anàlisi i la contrastació de tota la informació que ens arriba, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.
